A meitat del més de Juliol de l'any passat, explicava el Pub que tenia el meu cosí Vicenç a Sant Feliu de Codines. Avui en un llibre que m'ha deixa't el meu pare "Vivencies per no oblidar" d'en Lluís Capdevila i Segales, hi ha un capítol que en parla del "Pub cep d'or", diria que s'ha deixa't "la voss del tròpico" que era de Moia, però ho remata amb una anécdota d'en Tete i el Meu oncle molt divertida. A l'encapçalament teniu la pàgina escanejada i a continuació el text esmentat..

"A començaments dels 70's el meu cosí Vicenç Dorse tenia el Pub Cep D'or als baixos del Restaurant Saulons d'en Deu en una urbanització als afores de Sant Feliu de Codines. En aquest PUB hi actuaven els caps de setmana tota mena d'artistes en directe, però bàsicament gent de la nova cançó o que fes música en català. Allí hi sovintejaven Iceberg, Dharma, Marina Rosell, Sisa, Santi Arisa, la Plateria, un jove Ramón Muntaner, Raimón, Maria del Mar Bonet i tot aquest entorn. Diria que l’únic que no va passar per allí va ser en Serrat, però tampoc ho podria assegurar. A banda de tots aquests músics hi actuava també el pianista Jordi Sabatés, i també l'home que va fer que estimes i m'apropés al món del jazz, Tete Montoliu. El Tete hi actuava sovint i escoltar-lo era una meravella, no ja per la seva velocitat d'execució, si més no per la netedat amb que tocava les tecles del piano i com canviava qualsevol peça interpretada per ell, i l'alegria que contagiava, ell que era capaç d'elevar a les cotes més altes una peça com una senzilla bossa nova, acompanyar Serrat, o també com li va succeir en una actuació en directe d'escoltar el partit del Barça pel "pinganillo" de la banda contrària al públic i en marcar els cules va deixar anar en mig de la impecable actuació, un sonor "GOOOL" per sorpresa del pùblic, ai!, al Tete se li podia perdonar tot i més. I ja sé que hi havia pianistes més ràpids de dits que ell com Oscar Peterson, o més elegants com Bill Evans, però en Tete tenia un no sé què difícil de definir, però que t'atrapava. Gràcies al Tete vaig anar deixant de banda el Rock i vaig afeccionar-me cada vegada més al jazz, i del món del jazz gràcies a Jacques Loussier trio i el seu Bach en ritmo que ens va donar a conèixer Pepe Palau a la 2 de TVE en blanc i negre, vaig conèixer Bach, i un enterramorts em va fer conèixer el jazz de Pat Metheny, però aquesta és ja una altra història."
.