Comentava l'altre dia a Collonades la condemna a un any de presó d'un rodamón que amb una certa violència havia robat mitja barra de pa. Aixó de les condemnes va com va i depén sovint del jutge i el que vulgui expressar o condemnar en la seva decisió. En aquest cas, diu el Sr. Jutge que la condemna ha estat més que res per la conducta violenta i intimidatoria de l'home, atès la dependenta va explicar que de no haver estat per la violència igualmente li hauria donat la barra.
No és aquest un d'aquells casos que creen inseguretat ciutadana, de fet, sembla que la percepció d’inseguretat per part de la ciutadania ha disminuït des de l’any anterior i l'altre en que hi havia la psicosi instal·lada dels robatoris silenciosos i dels pispes pel carrer.
De lladregots o pispes sempre n’hi ha hagut i fins i tot de molt professionals, auntèntics artistes que et prenien la cartera amb una gran habilitat, i aixó s’estudiava, no a l’escola òbviament, però un “carterista” era un senyor que estudiava per aconseguir l'habilitat suficient amb els dits per robar-te la cartera sense que ni tan sols te n'adonessis, o sia com el Govern veí però amb finezza.
Fa uns anys, un curt d’aquests que surten els diaris tenia un titular sorprenent: ”20 anys de presó per robar una pizza a un nen”, d’entrada un es diu: caram! aquests americans (era a Miami) en fan un gra massa, però després tafanejant per internet, resulta que aquest lladregot portava acumulades moltes petites condemnes per robatoris de l’estil d’aquest o similars i en un moment determinat el jutge decidí sumar-li totes les condemnes i en acumular-les condemnar-lo a aquests vint anys, en el ben entès que l’individu era incorregible i en no haver-hi res a fer, el millor era enviar-lo dos decennis a la garjola perquè s’ho repensés.
Pot semblar una mica exagerat, però he llegit casos a Barcelona de lladregots que han estat detinguts fins i tot setanta o vuitanta vegades per furts menors. I aixó no pot ser. Semblaria raonable enviar-los una temporada (no cal vint anys tampoc) a la garjola, i sinó a algú que els ensenyes a robar com Déu mana, que en aixó també s’ha perdut l’ofici. De fet un paio que l’enxampen setanta o vuitanta vegades hauria d’anar a la presó més que per lladregot, per inútil.