No em crec la xifra de violència de gènere que de tant en tant dona l’Institut de la dona, i no me la crec perquè no hi veig reflectida la violència de gènere femenina. Hi ha una violència de gènere de la que no se’n parla, de fet oficialment no existeix. És la violència de gènere femenina, més terrible encara que la simple trompada, aquesta violència és subtil, freda, calculada i va a allà on pot fer mal, al propi company o als fills de la parella. Es sol practicar només en cas de separació amb tota la fredor i sadisme a vegades del que pot ser capaç una dona despitada, que posada, quan s'hi posa, riu-te’n de les beneiteries dels homes. He vist aquesta violència de gènere no fa massa, l'ha patida un amic i és terrible el mal que pot arribar a fer una persona així, més és ella la víctima i ell el botxí, almenys als ulls dels altres. No hi ha violència de gènere femenina, almenys de manera oficial, però n'hi ha i molta, cada vegada més, us en puc donar fe, però no es políticament correcte parlar-ne, ets mal vist i els rols ja s'han establert (dona víctima, home botxí). Entenc tot i que no les comparteixi algunes decisions com deixar d'abonar la pensió a la ex o desistir de veure les criatures, d'homes que es troben en aquesta situació tan perversa, gairebé els hi estan abocant malgrat fer-se després les víctimes quan en molts casos en realitat son els freds i calcul·lats botxins...
"Aquest comentari es del juliol de l'any passat, l'he volgut recuperar perquè del tema que tracta no se'n parla, però existeix, a l'ombra de la l'altre, del pitjor, la violència de génere masculina, la que mata."
"Aquest comentari es del juliol de l'any passat, l'he volgut recuperar perquè del tema que tracta no se'n parla, però existeix, a l'ombra de la l'altre, del pitjor, la violència de génere masculina, la que mata."
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Un tema delicat, Francesc.Potser tots coneixem casos com els que tu dius. Un conflicte pot generar una situació d'encalçament i l'encalçador no sempre és el més aparent.
ResponEliminaEm consta que els tribunals ja posen en quarentena moltes acusacions de mals tractes, doncs ja comencen a estar farts de manipulacions i denúncies falses.
És un tema molt delicat, doncs hi ha dones manipuladores, però d'altres que ho passen molt malament.
Us he de dir que com a dona i també com a psicòloga, en conec uns quants. Sobretot en casos de separació com dius. Destructores de vides, no s'aturen ni davant del seus propis fills. És un tema delicat i complicat, però existeix.
ResponEliminadels tres casos propers que he viscut, un ha estat terrible per a ell, un malsón.
ResponEliminaCarme, si vol fer mal una dona, molt de mal, no necesita pegar ni res d'aixó tant dels homes, ja sap com fer-ho, i l'efecte potser encara és pitjor.
ResponEliminaLa violencia no conoce sexo (que no genero) y esta ley es un desproposito, pues nos pone como culpables preventivos (por si acaso)...
ResponEliminaEl concepte de violència 'de gènere' sempre m'ha semblat equivoc a més no poder. Vol dir això que les parelles homosexuals no poden patir-ne? La violència no és una confrontació de gèneres sinó de poders, és un tema de raça humana, i és terriblement complex com per vanalitzar-lo i prejutjar-lo genèricament.
ResponEliminaCada cas és un món, i cal anar amb peus de plom.