Des que va ser creada a finals de 2006, Wikileaks es defineix com una pàgina web de recursos i anàlisi política que pretén ajudar als que, a Occident, volen donar a conèixer les actituds no ètiques dels governs o de les empreses. I per això, Wikileaks filtra documents secrets, tindria en l’actualitat uns 1,2 milions de cables. El web va començar a guanyar certa notorietat quan va publicar, l’abril del 2009, tots els papers judicials del 'cas Dutroux', el conegut pedòfil belga. El 2010, va informar de les atrocitats comeses en les guerres de l'Afganistan i l'Iraq.

No se sap d’on venen les filtracions, aquests documents que van publicant en compta gotes, tot i que les autoritats dels EUA sospiten que l’autor de la filtració és Bradley Manning, un soldat de 23 anys. Empleat en una unitat d’intel·ligència de l’exèrcit a l'Iraq, Manning tenia accés a documents classificats i, aficionat als fòrums a Internet, es va vanagloriar a un amic 'hacker', a principis de 2010, que tenia còpies de cables secrets. El 'hacker' era Adrian Lamo, que va denunciar Manning a les autoritats. El jove soldat va ser detingut i s’enfronta a 52 anys de presó.

I el que va començar com una web que difonia informació compromesa de diversos Governs, està agafant una perillosa deriva, almenys per la vida de l’ànima de la web el Sr. Assange. 
imatge de Guantánamo
De totes maneres, el que és més curiós és que en les informacions filtrades per Wikileaks, almenys fins ara, no hi ha res que no sabéssim o intuíssim en general i que no publiqués més d’un rotatiu. La gravetat resideix doncs en la facilitat en que poden arribar a mans d’algú com el Sr. Assange informes i documents suposadament confidencials secrets, lo qual vol dir que seguretat i Internet són incompatibles i aquí qualsevol funcionari que tingui accés a dades confidencials (sembla que n’hi ha bastants) pot robar-les impunement i vendre-les al millor postor.

Als espies d’abans, que com a molt anaven espiant amb una llibreteta amb dades xifrades i els responsables dels espies eren gent vàlida i discreta, dubto els haguessin pogut robar la informació, però a la que aquesta entra dins d’un ordinador, acaba d’entrar en un riu revoltat on qualsevol una mica espavilat hi pot pescar. Demostren també aquestes filtracions, el desgavell que tenim organitzat a nivell mundial, la poca consistència dels màxims dirigents dels Governs i com mica en mica el caos es va apoderant de l’ordre Mundial del que fa quatre dies se’n vantava George W.Bush.

El problema no és Wikileaks, ni qui li ha passat la informació. El problema és a qui li han pres la informació amb una impunitat que fa enrogir de vergonya aliena, i que demostra la vulnerabilitat i incompetència de la suposada potència número 1 del món i garant de l’ordre Mundial, i aixó si que és preocupant, francament molt preocupant.