Confesso que solc veure les pel·lícules a trossos, dificilment senceres, i com al Canal + durant el mes las van emetent a diferents horaris, aconsegueixo (a vegades) veure'n alguna de sencera, encara que sigui a terminis. 

Aquesta tarda he vist el final d'una pel·lícula que desconeixia "El Concierto" del director romanés Radu Mihaileanu. En concret he vist la llarga escena final del Concert per a violí de Tchaikovsky, emocionant centre musical de toda la trama. I a mi que ja m'agrada per se Tchaikovsky, l'escena m'ha agradat molt, tot i que era una mica ensucrada a lo Frank Capra, en el sentit de final feliç i d'aquella joie de vivre que en el fons ens agrada. 

Curiosament volia parlar avui d'un altre romanés, tot i que el es considerava apàtrida i va viure gran part de la seva vida a Paris on va morir als 84 anys. Em refereixo a Emil Michel Cioràn, de fet lùnic filòsof que realment ha conseguit interessar-me. Cioràn, parlava de la música i va deixar escrit aquest text que crec la defineix molt bé:

Només la música pot crear una complicitat indestructible entre dos éssers. Una passió és moridora, es degrada com tot allò que participa de la vida, mentre que la música pertany a un ordre superior a la vida i, per descomptat, a la mort.