Explicaven que en els temps de la bogeria immobiliària als Estats Units, els Bancs donàven una hipoteca al primer "espalda mojada" que acababa d'arribar al païs, encara que no tingués feina. Vosté no es preocupi - li deien - li deixem més diners dels que necessita per adquirir la casa i amb la resta es pot comprar un cotxe i buscar feina, i com en trobarà ja anirà pagant l'hipoteca mica en mica.
Aquesta és una part de la història de las "subprimes" que fa un parell d'anys en petar la bombolla immobiliària se'n va anar tot en orris. Al Estats Units però, el qui no pot seguir pagant l'hipoteca, simplement agafa les claus, les deixa a la bustia del Banc amb una nota, se'n va i no té ja cap responsabilitat pel seu deute hipotecari amb el Banc que tan inconsciement li va concedir.
Havia pronosticat fa més de tres anys, que quan aquí anassin mal dades, els Bancs es veurien obligats a quedar-se moltes vivendes de les que la gent no podria pagar l'hipoteca, i apuntava que una de les solucions (que no han contemplat) seria que el deutor passes a ser llogater, de manera que en comptes de pagar 1200 o més euros d'hipoteca al més, en passes a pagar 500/600 de lloguer. Era una maneras que el Banc generés diner i de passada no carregar-se com els hi ha passat amb un munt de vivendes de les que no saben que fer-ne ni com ni a quin preu les podràn vendre.
Aqui (prou ho sabeu) no pots tornar les claus, aquestes rates famolenques directament et fan fora de la teva vivenda i a més a més continúes tenint el deute al que s'hi van acumulant uns interessos que en la teva vida podràs pagar. Hi ha excepcions, pero no gaires pel que sé.
Doncs bé, avui he llegir a Ara una noticia que és molt justa, que pot sentar jurisprudència i capgirar l'afany de lucre usurer excessiu de Bancs i Caixes.
"ARA DIGITAL - La Secció Segona de l'Audiència de Navarra ha dictat una sentència en què considera que tornar al banc un pis hipotecat és suficient per liquidar el deute adquirit encara que l'immoble hagi perdut valor per la crisi, i retreu des d'un punt de vista moral l'actitud de l'entitat financera de voler seguir cobrant part del deute a l'antic propietari. L'Audiència ha resolt un recurs d'un banc contra una sentència del jutjat de Lizarra que va considerar que no s'havia de continuar executant la hipoteca un cop l'entitat financera va embargar el pis i el va intentar subhastar, tot i que la convocatòria va quedar deserta.
El préstec era de 71.225 euros i el banc va valorar l'immoble en el contracte de préstec signat en 75.900 euros, encara que a la subhasta el seu valor va ser de 42.895 euros.
Davant aquesta diferència, el banc va voler continuar cobrant a l'antic propietari i va al·legar que la subhasta no cobria el deute perquè l'immoble havia perdut valor."
Me'n vaig cap a l'aforisme, Francesc.
ResponElimina"En els paisatges només ens adonem del cel que els ulls no troben cap al·licient en la terra."
Al capdavall, pot ser que hi tingui alguna cosa a veure.
Et recomano "Aforismes" de Joan Fuster, d'Editorial Bromera, es una delicia
ResponEliminaEsperem que senti jurisprudencia... molta més gent de la que ens pensem està en aquest tipus de situacions. Per cert, al final no he tancat el bloc i he canviat a wordpress gratuït.
ResponEliminaJa ho vaig veure David que continuaves, ja aniré traient el nas per casa teva.
ResponEliminaQuan al jutge, hi ha hagut un segón cas a Manresa. A vegades el sentit comú entra dins el món de la Justicia.