La regidoria de Drets Civils de l'ajuntament, en mans de l'ecosocialista Joaquim Mestre, va donar ahir per fet que el monument al col·lectiu LGBT (que agrupa lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i politicis sense feina del naufragi del tripartit) per recordar la ferotge repressió i persecució a què van ser sotmesos en èpoques passades, i encara pròximes, s'erigiria, ni més ni menys, que a pocs metres de la façana de la Passió de la recentment consagrada (fa menys de dos mesos) basílica de la Sagrada Família. La idea va indignar els seus socis del PSC. Va ser titllada de despropòsit per un dels membres més alts del govern municipal, i acollida amb incredulitat pel mateix alcalde (que ja és dir), segons van assenyalar fonts de l'alcaldia.

Les primeres crítiques al que en aquell moment semblava una decisió de l'ajuntament i no només una proposta van ser les d'Alberto Fernández Díaz, del PP, que va titllar l'operació de provocació. Les seves paraules van trobar resposta en el segon tinent d'alcalde, Ricard Gomà (ICV-EUiA), que va afirmar que «no tenen lloc ni sentit» les crítiques del PP a la col·locació d'un monument i va acusar Fernández Díaz d'acostar-se a postulats més pròxims a «doctrines del segle XIX que a ètiques del segle XX». I per si no fos prou, va recalcar que la voluntat de l'ajuntament de col·locar el monument en aquesta ubicació era «ferma». El grup municipal de CiU a Barcelona va demanar a l'alcalde que tingués «sentit comú» en el moment d'escollir la ubicació del monument.

Ja la tenim armada i tots a barallar-se a favor o en contra del monument a lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i polítics sense feina del naufragi del tripartit. De fet, el més raonable seria posar el monolit dins de la Sagrada Familia que té la teulada molt alta, amb l'avantatja que així no es mullaria quan plogués, que la pluja és molt dolenta pels monolits. 
Que més bonic que l'humil i senzill temple expiatori de Gaudi acollis el monolit de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i polítics sense feina del naufragi del tripartit. Estic segur que als japonesos que són sesibles de mena a aquestes coses els hi encantaria, i fins i tot el Papa amb la seva humilitat i bonhomia ho aprovaria. L'ùnic que hi estaria en desacord seria l'Albertito, però els mindundis idiotes plens d'ira i furia, fora de lloc i temps, és l'ùnic dret que tenen, el del pataleiu, encara que no els hi facin ni puto cas. 
Ai! ja em puc imaginar la cerimònia d'inauguració del monolit amb l'Alcalde Hereu o el seu hereu i resta d'autoritats amb tota la pompa i circumstància que el moment es mereix. Qui els ho havia de dir a lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i politicis sense feina del naufragi del tripartit, que tindrien un monolit.