Em deia ahir en un comentari en Joan Japs que havia començar fort l'any. Curiós si més no, els homínids ens hem inventat una mesura teórica del temps que ens la creiem fil per randa, i fins i tot li donem valor real. Cuanta gent desitjava que s'acabés l'any 2010 i comencés el nou any com si alguna cosa hagués de canviar d'un 31 de Desembre a un 1 de gener, malgrat saber que tot seguirà igual o pitjor. Enguany han prohibit fumar, potser l'1 de gener de 2012 ens prohibiràn els sentiments i les emocions adduint costen diners a la Seguretat Social i són causa de baix rendiment laboral. Sempre per el nostre bé, clar. I nosaltres ja hem abandonat la resistencia i els deixem fer resignats, i que regulin la nostra privacitat.
Com diria Winston: "Quin malentés tan cruel i innecessari!. Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós!. Dues llàgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victoria sobre ell mateix. Estimava el Gran Germà"