Milers d'egipcis celebren aquest dissabte, després de passar la nit en blanc al centre del Caire, el primer dia de l'era post-Mubàrak. L'endemà de la sortida del president Hosni Mubàrak, milers de persones esperen, al crit de "¡lliures!", una transició cap a un Egipte democràtic. El Consell Suprem de les Forces Armades, que ha assumit tot el poder després de la renúncia de Mubàrak, s'ha compromès en un comunicat a "traspassar pacíficament el poder, en el marc d'un sistema democràtic lliure, a una autoritat civil".
Algú els hi hauria d'explicar a aquesta bona gent, que tot aixó que ha succeït aquets últims dies amb l'abandó del poder del dictador Hosni Mubàrack ha estat només un miratge, que rere seu en vindrà un altre, i un altre i un altre per més revoltes que facin. Que ens sembla molt bé el que han fet i és molt bonic i podràn explicar-ho als seus nets quan siguin vells, però mentre els hi expliquen els fets d'aquests dies de Febrer de 2011 als seus nets hi haurà un altre Hosni Mubarack manant a Egipte. Perquè les coses cambien perqué tot segueixi igual, i els dos-cents o més morts que ha costat aquesta revolta popular no hauràn servit a la pràctica per a res. Perque tot està per fer i gairebé res és possible i la comtessa és perduda per avançat i ja no neixen flors a cada instant, ara són d'hivernacle o de paper. S'ha esgotat l'innocència i ja no creiem en res, només en el fet de ser de per vida serfs d'un amo sia democràtic o no, que poca és la diferéncia. Aquesta potser rau en que el demócrata sol ser un idiota il·lús i l'altre no, i a més a més el segón no enganya, mentre que el primer si, i aixó encara fa més mal. D'ací a un any dos en podrem veure els resultats d'aquesta revolta, i no crec que siguin massa bons. Tant de bo m'equivoqui. Cal recordar que Egipte no ha tingut la seva guerra civil....
4 Comentaris
Sovint comparteixo una visió descoratjadora del comportament i el futurs dels homínids, com la teva, però, malgrat els inconvenients estructurals, penso que la humanitat ha avançat prou cap al coneixement i un cert respecte als valors humans i als drets de les persones com per fer que els comportaments es pleguin a un cert respecte. O , uns quants anys endarrere aquests militars que avui han assolit el poder a Egipte, no haguessin fet un bany de sang molt més cruel i impune?
ResponEliminaPotser anem com aquell que puja una tartera: avancem quatre passes i en retrocedim tres, però sempre anem un pas més endavant que abans, ni que no sabem cap a on ens menen.
Salut.
Benvolgut Francesc...no siguis esgarriacrires, home! Deixa que els egipcis visquin d'aquest miratge uns dies més. Té molt de mèrit i potser tot el que ha passat aquests dies ajudarà perquè alguna cosa canviï. Amb el temps totes les il·lusions cauen pel seu propi pes i s'ha d'acceptar la dura realitat, però viure el moment també és bonic. Penso que està molt bé el que ha passat a països com Tunísia i Egipte. Venint de països àrabs on les notícies acostumen a ser o atemptats o misèria, dos grans fets com aquests donen una injecció de bonrotllo que s'agraeix.
ResponEliminaEl temps ja posarà les coses al seu lloc però segurament aquests fets amb el temps seran històrics i serà bonic recordar-ho.
Potswer tens raó RaMÓN, tenint en compte que fa trenta anys que tenien el toc de queda, potser per ací començaràn a guanyar una mica de llibertat, però no cal que es facin massa il·lusions.
ResponEliminatu ho has dit Gabriel, un miratge, i després totrnaràn a la dura realitat del dia a dia sense a penes cap canvi.
ResponElimina