Bartleby, l'escrivent  és un relat de ficció de l'escriptor estatunidenc Herman Melville. L'obra es pot definir com a novel·la breu o com a conte llarg. Aparegué per primera vegada anònimament en dues parts a les edicions del novembre i el desembre del 1853 de la revista Putnam's Magazine. Fou reimpresa amb algun canvi textual menor al recull de contes The Piazza Tales el 1856. 
L'obra és narrada per un advocat de Nova York que un dia contracta un escrivent de nom Bartleby, que en un primer moment es mostra treballador i afable tot i l'actitud reservada que té. A l'oficina, situada a Wall Street hi treballa com a escrivent, juntament amb altres dos homes i un noi que s'encarrega de fer encàrrecs. Tot va bé fins que un dia, requerit per l'amo per fer una tasca contesta que "preferiria no fer-ho". A partir d'aquest moment comença una actitud passiva amb la feina i amb la vida que el durà a la destrucció com a individu, malgrat que el seu amo l'intenta fer entrar en raó. Fins i tot, l'advocat canvia d'oficina davant la negativa de marxar-ne de Bartelby i això li portarà problemes amb els nous llogaters i l'amo de l'antic edifici. Finalment el tanquen a la presó, on encara rebrà la visita de l'advocat, que vetllarà per ell, però fidel als seus refusos i a la passivitat, morirà d'inanició poc temps després.

El nou Govern de la Generalitat es comporta com Bartleby, a banda de queixar-se i mirar de tornar a omplir el cove, es limita a retallar, retallar i retallar i donar la culpa de tot a l'anterior Govern i al PSoE i a més a més va col·locant germans, nebodes i dones de Consellers en càrrecs públics i seguint una política comunicativa que supera en ineficiència al tripartit que tant criticavem. Carod Rovira es deu estar fent un panxó de riure i la resta de plorar. Ah! i el Concert económic? doncs tancat dins una gàbia amb el Papitu esperant que canti.