El preu del barril de Brent i del 'West Texas' han iniciat de nou la sessió amb lleugeres pujades, després que dijous el preu del cru aconseguís a la tarda frenar la seva escalada, que va portar el Brent a acostar a l'inici de la jornada els 120 dòlars.
Concretament, el barril de la varietat de referència europea, el 'Brent del Mar del Nord', s'ha arribat a comprar aquest matí a 113,91$ en l'Intercontinental Exchange (ICE), enfront dels 111,23$ del tancament del 24 de febrer. No obstant això, encara segueix lluny dels 119,79$ que va arribar a aconseguir en les primeres hores de dijous.
Fins aquí tot previsible atès la situació que s'està visquent al nord d'Àfrica. Pero hi ha un però, el cru comprat a aquest preu ens arribarà en forma de combustible als diposits dels nostres vehícles d'ací a uns sis mesos, que és quan hauria de repercutir el Govern el preu i apujar el combustible, però. ai làs! ells es curen en salut i ens l'apujen ja, o sia es posen la bena abans de fer-se d'ací a sis mesos la ferida, i clar, el negoci es rodó, fa sis mesos el barril de Brent estaba a 78 dolars, i tot aixó que s'hi guanyen ara.
Extranyament, quan passin tots aquests aldarulls i el preu del cru torni a cotitzacions raonable de 70/80 dolars barril, el mateix Govern que tanta celeritat demostra a l'hora d'apujar el combustible, tardarà sis mesos a abaixar el preu del combustible i no ho farà en la mateixa proporció en que s'ha abaixat el preu del barril de cru. O sia que ens foten per les dues bandes, apugen abans d'hora i rebaixen menys .- si és que ho fan - del que pertocaria. Si aixó no és robar, busqueu algun bonic eufemisme que quedi més suau, però el fet és el fet. I nosaltres com el tontolcul a callar i a entomar. Ja em veig desplaçant-me en bicicleta arreu a partir d'ara, cosa que ja faig per la ciutat fa temps.
Ah! diuen que abaixaràn un 5% el preu dels bitllets de tren que varen apujar al gener i que haurem d'anar a un màxim de 110 qm/hora per l'autopista a partir del 7 de març. Com diria Groucho: creguin-me, si es comporten com idiotes, si actuen com a idiotes i si vosté creu que són idiotes, no va errat. Son idiotes, però a pagar nosaltres, a pagar i a callar.
Sí, sí.
ResponEliminaAixí doncs, qui ho mou, tot això?
ResponEliminaJo diria la frase final una mica diferent: sóc jo el qui crec que sóc idiota, no pas ells. Fins que ens en cansem o canviem de forma de pensar, nosaltres idiotes i ells anar fent caixa.
ResponEliminaHo mou el Govern i ho paguem nosaltres, Jordi.
ResponEliminaElls són els idiotes Lluís, nosaltres som el tontolcul
ResponEliminaTots ho som una mica, uns per fer malany i altres per deixar-se portar!!!
ResponEliminaLa mesura dels 110 km és d'aquelles que no compleix ningú, amb repercusió en l'increment de les sancions. Més recaptació, i cap resultat d'estalvi energètic...No sé si som idiotes, pero les llumeneres que ens il·luminen són per llogar-hi cadires...
ResponElimina