Stéphane Hessel proclama la mobilització contra el poder econòmic i financer amb el seu llibre 'Indigneu-vos'. L'autor alemany, un dels creadors de la Declaració Universal dels Drets Humans, demana reaccionar contra les injustícies.
Hessel no diu res de nou, o que no hàgin dit abans altres, però ell és un dels creadors de la Declaració Universal dels Drets Humans, té 93 anys i guarda prou per recordar a les persones, joves i grans, que s'ha de resistir i comprometre's, i que ha arribat el moment de passar a l'acció.
Hessel ha dit que si al seu dia va caure el Mur de Berlín, també pot caure el sistema capitalista financer. Hessel, va nèixer a Berlín l'octubre de 1917, en plena Revolució Russa, va viure de ple la segona guerra mundial, amb un destacat paper a la Resistència francesa, va ser torturat i deportat, va passar per tres camps de concentració, va burlar la mort apropiant-se la identitat d'un altre pres i es va evadir dues vegades. Després de la gran contesa bèl·lica va ser diplomàtic i va formar part, el 1948, de l'equip redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. El seu llibre de només una seixenta de pàgines, que ja porta venuts 1.700.000 exemplars a França i que s'ha traduït a 20 idiomes, té validesa. És com va dir ell mateix una invitació a seguir llegint, a buscar altres formes d'organització, a implicar-se com a col·lectius.“No hem de ser indiferents, cal comprometre's, convertir-se en una resistència pacífica. Participar en la vida política o trobar moviments de resistència. Ara teniu Google i, en un clic, podeu saber qui es compromet amb l'ecologia, contra la pobresa”, ha declarat.
Fins aquí tot molt bé, però no dona la sensació que els europeus en general estem per la labor de fer caure el sistema financer, potser pequè molts hi restem atrapats i perquè prou feina tenim en general a sobreviure com per posar-nos en llibres de cavalleries que a banda que ens venen grans, són d'incerta efectivitat. No és tan fàcil tergiversar el sistema financer. Un sistema financer que fins fa tres anys ja ens estava bé i ara atrapats en ell i per ell si que caldria possiblement seguir les consignes de Hessel, però qui prendrà la primera decissió per començar la comtesa?, dura, llarga i de resultat incert. Qui serà capaç d'aglutinar a tota una societat en la mateixa direcció?.
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Fa bastant vaig llegir això, escrit al temps de la contracultura en auge: "no es pot esperar res d'una societat prerobotitzada" És un pensament recurrent.
ResponEliminaDifícil, però no llencem la tovallola. Ara ja és difícil que la gent s'equivoqui d'objectiu. Abans, quan anaven mal dades, al populatxo li venia per empaitar capellans i cremar esglésies. Ara per google se sap tot.
¿Què et fa pensar que si fa 3 anys ja ens estava bé, ara hi estem atrapats? A mi no em sembla que fa 3 anys (o 10, o 20) hi estiguéssim menys atrapats que ara.
ResponEliminaMés aviat em sembla que els trets van en un altre direcció: com em deia el meu pare ja fa més de 50 anys, ningú fa una revolució amb l'estomac ple. L'altre dia es va col·lapsar mitja Barcelona perquè inauguraven un centre comercial a l'antiga plaça de braus de Les Arenes (a tu et cau més aprop l'eix Macià, però pel cas és el mateix). ¿Fan la pinta, tota aquesta gernació, de indignar-se?
Criteri, potser en comptes de cremar Convents, capellans i monges, podriem cremar seus Bancaries, quedaria més modern i fins i tot unas mica fashion.
ResponEliminaaixó de la revolució amb l'estomac plé encara ho diu el meu de pare que en té 93. Dic ja 3 anys enrere, avant la crisi quan hi havia feina i es malbarataba diner a tort i dret, parlo de quan ens pensàvem que erem rics i pròspers, i ara molta gent està pagant o intentant pagar una hipoteca a 30 anys o més que val més que el valor real actual del seu pis, aixó els que més o menys poden pagar, que els altres es queden sense pis i a més a més han de seguir pagant la resta de la seva vida.
ResponEliminaMe l'han deixat per a llegir. És breu. La indignació, almenys, és una eina de vital importància. Almenys dir no. Tard o d'hora caldrà redreçar la situació que estem generant; però res de revolucions: democràcia, democràcia i democràcia. PD. La Mari Carme de l'anterior post era jo (és el que passa quan s'agafa un ordinador d'un altre o d'una altra)
ResponEliminaEvocacions: he perdut gairebé tota la fe en la democracia, o millor dit en els polítics. Així no podem seguir car anem camí del pedregar, però no se m'acut com ser governats d'una altra manera, i és que realment hem de ser governats.
ResponEliminahe perdut gairebé tota la fe en la democracia, o millor dit en els polítics...IDEM. Salut. i gracies per l´ entrada.
ResponEliminaCrec que encara no ens n'hem adonat, però el vas és ple i comença a vessar. Estem al principi de la nova fi, però és d'hora per adonar-nos i veure una sortida. Aquest sistema ja està vist i provat, i no acaba de funcionar, però com tu dius, per ara no en tenim altre.
ResponEliminaHi ha una edició digital en català a la Biblioteca Social d'Olot:
ResponEliminahttp://www.bsolot.info/indigneu-vos
gràcies per la informació, hi donaré una ullada
ResponElimina