Revisant escrits antics he trobat aquest de fa un parell d'anys i que penso pels qui no l'haguessiu vist val la pena llegir-lo i sobretot, mirar el vídeo. Dos anys més tard em segueix angoixant i estremint la consciència.
"M'ha enviat l'enllaç aquest matí Joana. L'he buscat al Youtube i l'he trobat. Aviso que és dur, molt dur....
L'impressionant vídeo, un curt abastament premiat parla per si sol i poc hi ha doncs a afegir o comentar. Ja en vaig parlar en una altra ocasió de com moltes vegades s'obtenien fotografies que assolien Pulitzer o altres premis de la foto de l'any retratant l'horror, buscant-lo, limitant-se a enregistrar-lo sense fer res, impassiblement sense intervenir. El triomf de l'estètica per damunt de l'ètica."
"El suicidi moral de la humanidat en oblidar l'ética per pasar a l'estètica"...
"El suicidi moral de la humanidat en oblidar l'ética per pasar a l'estètica"...
El recordo, no el torno a mirar, és angoixant.
ResponEliminaBufa. Encara em recorre un calfred per l'espinada. Els aplaudiments i les rialles a l'entrega de premis són com una mena d'heretgia a la que tots ens llencem de cap. De vegades, em fa vergonya pertànyer al gènere humà.
ResponEliminaTambé el recordo.
ResponEliminai em recorda un compte en el que una colla d'intel·lectuals es miren una foto d'uns afusellaments a l'Àfrica negra. Tothom fa exclamacions de Ah, oh, uh, per acabar dient que és feta amb tants pixels, sensibilitat tal i d'altres tecnicismes al cas. Frapant!