UNA CENTÈSIMA DE SEGON



Revisant escrits antics he trobat aquest de fa un parell d'anys i que penso pels qui no l'haguessiu vist val la pena llegir-lo i sobretot, mirar el vídeo. Dos anys més tard em segueix angoixant i estremint la consciència.


"M'ha enviat l'enllaç aquest matí Joana. L'he buscat al Youtube i l'he trobat. Aviso que és dur, molt dur....
L'impressionant vídeo, un curt abastament premiat parla per si sol i poc hi ha doncs a afegir o comentar. Ja en vaig parlar en una altra ocasió de com moltes vegades s'obtenien fotografies que assolien Pulitzer o altres premis de la foto de l'any retratant l'horror, buscant-lo, limitant-se a enregistrar-lo sense fer res, impassiblement sense intervenir. El triomf de l'estètica per damunt de l'ètica." 


"El suicidi moral de la humanidat en oblidar l'ética per pasar a l'estètica"...

Publica un comentari a l'entrada

3 Comentaris

  1. El recordo, no el torno a mirar, és angoixant.

    ResponElimina
  2. Bufa. Encara em recorre un calfred per l'espinada. Els aplaudiments i les rialles a l'entrega de premis són com una mena d'heretgia a la que tots ens llencem de cap. De vegades, em fa vergonya pertànyer al gènere humà.

    ResponElimina
  3. També el recordo.
    i em recorda un compte en el que una colla d'intel·lectuals es miren una foto d'uns afusellaments a l'Àfrica negra. Tothom fa exclamacions de Ah, oh, uh, per acabar dient que és feta amb tants pixels, sensibilitat tal i d'altres tecnicismes al cas. Frapant!

    ResponElimina