El problema no són els 100 dies malbaratats, sense fer res a banda de queixar-se constantment del que havien fet malament els anteriors, ni ho es de pasar-se el sant dia fent el ploramiques, espantant als inversors amb la visió catastrofista de la situació del País, ni l'esperit de revenja que han dut a terme en aquest perióde de temps. Ni ara intento omplir la menjadora amb els de Madrid, ara els amenaço fent el fatxenda per boca de l'Oriol Pujol. No m'agradava l'avi, però almenys tenia (tot i no ser més que un botiguer d'aquells que estafava amb el pes de la balança), dic, tenia una mica més d'estil, el nen li ha sortit raret, tant que el millor d'ell és la imitació que li fan al Polònia.
El problema no és tenir una Consellera d'Educació que no s'assabenta de res i va donant pals de cec per agraïment dels mitjans informatius als qui els hi dona feina dia sí dia també, o el Conseller d'Interior ara a 80, ara a 120, ara a 110, radars.SI radars.NO. O un Racudé missing a qui tant enyoren els de la TV de San Cugat, la papirofléxica que era la seva segona casa, o potser la primera. O un Conseller d'economia que quan donaven les clases devia fer campana, o bé ho dissimula molt bé, servint fidelment a l'amo sense dir ni mú. I no parlem del de Sanitat que no sé si es diu Boi, Boris o l'han de tancar a Sant Boi, on potser faria menys mal a la nostra Sanitat. Ah!, i una vicepresidenta falsificadora i turista accidental.
El pitjor i cal no oblidar-ho, és que tenim de President de la Generalitat a un individuu que va menystenir greument i en més d'una ocasió als expresidents anteriors, Maragall i Montilla, i ho va fer al Parlament de Catalunya, lo qual per a mi ja l'inhabilita per exercir el càrrec de Molt Honorable President. Qui ha menystingut aquesta figura, a més a més de manera tan barroera no mereix ser President de la Generalitat, i si es comporta com en els primers cent dies, aquesta legislatura més que el Govern del millors, serà el Govern dels inùtils, presentar-se sense referències (com a l'acudit) i se'ns farà molt llarga. Mai tan pocs, ho hauràn fet tant malament, i encara falta el pitjor, la resta de la legislatura. Ja vaig dir fa temps que un paò no podia ser President de la Generalitat i menys encara si no era Honorable. I el Sr. Mas no ho és.
afegitó: A la Consellera de Justicia, l'he enviat directament a Collonades, que és on li pertoca.
afegitó: A la Consellera de Justicia, l'he enviat directament a Collonades, que és on li pertoca.
Todos estos licenciaos, me dan el flato...¿ Quién de los interfectos tiene Ciencias Políticas ?....pués no me vale ninguno...
ResponEliminaPolitics de molt baixa estofa. No hi ha res a fer, són poca cosa i no serveixen per a res. A més, son titelles que volen aparentar que manen i tampoc saben fer-ho. Només els interessa l'espectacle, la notorietat i els mitjans, i davant de les càmeres perden l'oremus.
ResponEliminaNo espero res de res i menys dels politics.
salut
Francesc Cornadó
La vicepresidenta no ha dimitit, oi?
ResponEliminaDefinitivament, a la política catalana no hi ha els millors, no.
ResponEliminaHaurem d'indignar-nos amb l'Stéphane Hessel.
A mi em fan una barreja de por i de pena. Por perquè crec que en poc temps poden fer molt de mal, i pena perquè tornen amb el vell cuentu de Madrit, que no paga i així jo puc anar retallant. Compte amb en Boi, que sembla innocent i és dolent: ve del gremi dels hospitals privats, i està clar que vol guanyar clients a base desmuntar la sanitat pública. Igual com la Rigau: si aconsegueix treure 5.000 mestres interins en sentirem parlar.
ResponEliminaJo crec que després de 100 dies (que no calia, perquè ja ens coneixem de 23 anys) podem començar a cantar la canya, perquè són perillosos.
Al final tenien raó els de l'acudit: que facin eleccions a Alemània i qui perdi que vingui a manar aquí.
ResponEliminaNo es un problema de carrera Miquel.
ResponEliminaSi no manen Francesc, la GENERALITAT ÉS UNA GESTORIA, que dpen d'una altraGestoria que és a Madrid i els hi manen els de Brussel·les o Berlín, e que han de fer.
ResponEliminaNo Jordi, se'n va anar a fer fotos a Miami
ResponEliminaIndignem-nos fins a morir, Ramón. Bé, tampoc tant, no fotem!
ResponEliminaEles mestres ho teniu bastant cardat Lluís i els malalts, ja ho veus, em temo que ens haurem d'operar nosaltres mateixos, al pas que anem.
ResponEliminaEn certa manera ja s'està complint l'acudit Montse.
ResponElimina