DE DINER NEGRE I AVIS


A la majoria de polígons industrials, sobretot als urbans o a les rodalies de les urbs, hi ha avis o rodamóns que malviuen o es treuen un sobresou recollint cartró i deixalles variades. Doncs bé, hi ha una aplicació sobre aquest fet social o sub-social curiosa. Una persona que tingui una empresa en aquest polígon, trava amistat amb un avi o rodamón d'aquests, xerra amb ell, li fa una mica la gara-gara i s'assabenta de la seva situació familiar, normalment desarrelada o inexistent. A partir d'aqui i un cop hi ha una certa confiança, un dia se li demana el carnet d'identitat amb la justificació que atès s'ha d'informar a la junta de residus de que es retira el cartró o altri per a reciclatge, s'ha de comunicar a aquesta junta que s'ha fet a traves d'una tercera persona lluny del tràmit reglamentari. Aquesta o una altra excusa per l'estil.

Es fa fotocopia del DNi de l'avi o rodamón i se li fa signar un paper conforme s'ha fet aquesta gestió. El que no sap l'avi o rodamón (llevat que es vagi al Banc i després hi ha compensació mensual) és que amb aquesta signatura acaba d'obrir un compte corrent del que no en podrà disposar atès acaba de delegar amb la seva signatura a qui li ha presentat el document la disposició dels diners "negres" que s’ingressaran en aquest compte corrent.
És una manera neta per tenir un compte corrent a disponibilitat immediata de diner negre, d'aquest que no paga els impostos que hem de pagar els pobres altrament denominats classe mitjana que diuen els de les Caixes que aixó ho saben, som els qui hem de pagar.
Us preguntareu com ho sé. Fa uns quants anys ja, un vell conegut d'aquells que veus de tan en tant i dels qui no en solen arrossegar de propi ni cinc em va explicar el cas. El seu pare amb qui no es feia d'anys havia traspassat i en assabentar-se'n s'havia personat on malvivia i regirant els quatre papers que hi havia es va topar amb un sobre d'un banc on constava que el finat tenia gairebé quaranta milions de pessetes en un compte corrent. Sorprès, li ho va comunicar a la seva germana i ambdós és varen presentar al Banc. Allí els hi varen comunicar que efectivament si era cert que el compte anava a nom del seu pare però que ell no tenia autorització per retirar aquests diners, que hi havia hagut algun tipus d'error atès aquest sobre no s'enviava mai al domicili del titular del compte, sinó que ho anava a recollir a la guixeta el qui en podia disposar...........

Resultat, compareixença dels dos germans a casa de l'empresari que disposava de la signatura del compte i una voluntària indemnització de cinc milions per barba per part d'aquest pel seu silenci. El cas ha prescrit, ell ja és mort i de la germana no en sé ni de fet n'he sabut mai més res, per aixó us ho explico ara a voltes amb el tema de qui ha de pagar impostos i de perquè només en paguem els qui (i a dia d'avui encara és una sort) tenim nòmina i no podem amagar ni una pesseta del que guanyem, atès el nostre avi que afortunadament no ha de recollir cartrons per a sobreviure, justeja amb una minsa i escadussera pensió.
Comparteix:  

Comentaris

  1. ¡¡¡la madre que me parió ¡¡¡ cullons...es massa....¡¡¡

    ResponSuprimeix
  2. Injust!
    Les veurem molt grosses.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponSuprimeix
  3. Cal reconèixer que la idea és genial.
    A mi em fa encara més fàstic que l'Ajuntamentde Barcelona persegueixi als pobres que vénen objectes vells al carrer per treure's els 10 o 20 euros per passar el dia.

    ResponSuprimeix
  4. Una faula fantàstica (tot i que real, sembla). Jo diri que parla de l'ètica dels empresaris, però també de l'ètica dels bancs. Aquesta gentussa són els qui permeten i gestionen el diner negre, i que no em facin creure que no se n'adonen. Fa pocs dies em vaig permetre el plaer de dir-li a un empleat d'aquests que és un imbècil, i em vaig sentir molt bé.

    ResponSuprimeix
  5. Quan es parla d’economia i de crisis, cal entendre que hi ha dos móns: el del diner blanc i el del negre.
    Aquesta història és al•lucinant... i delictiva, amb implicació còmplice del banc, o alguns seus empleat.
    És massa habitual pensar en la normalitat de molta corrupció, morralla i picaresca delictiva que ens passa pels ulls sense gairebé adonar-nos-en.

    ResponSuprimeix
  6. Francesc, es bastant comú, el caler és el caler.

    ResponSuprimeix
  7. Estic amb tu Criteri, lo de l'Ajuntament és molt més greu, lo altre no deixa de ser una acció típica de espavilats, molt nostrada i arrelada.

    ResponSuprimeix
  8. on hi ha caler no hi ha ética Lluís, ni de bancs o empresaris.

    ResponSuprimeix
  9. Hem crecut emmig d'aquesta corrupció Ramón, corrupció que durant molts anys es considerava normal i lógica per part de tothom. I fins i tot ben vista.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari