Preguntàven ahir els de "el primer toc" a Rac1, quin record teniem els culés del dia 20 de maig de 1992, quan el Barça va guanyar a Wembley la seva primera Copa d'Europa (ara Champions). 

Doncs bé, el dia 20 de maig de 1992, al minut 111: Stoichkov, Bakero, Koeman:goooooooool! servidor i picapedrer era a Burlada (Pamplona) a l'hotel del mateix nom veient el partit amb un del Madrid que confesso va fer un bot més gran que el meu en el moment de marcar Koeman. Després se suposa que ho havíem de celebrar prenent-nos uns conyacs, però tot just començar a libar  se'm va ocórrer dir-li. "Me gustaria estar en mi país para ver el ambiente de la calle y no sólo de Barcelona"  I aquí es va acabar la nostra fugaç amistat. En sentir la paraula país s'em va esvalotar i em va deixar pal plantat ballestrejant de mi i dels catalans separatistes, independentistes i no sé quants istes més. A més a més vaig haver de pagar la despesa en deixar-me l'home sol a la barra del bareto de l'Hotel. 

Al carrer plovisquejava i vaig sortir a donar un tomb perquè em toqués una mica l'aire fresc de la nit per atemperar l'excitat estat del sistema nerviós. No recordo haver-me mullat amb el plugim que queia, almenys les sabates, atès en anar levitant ni tan sols tocava de peus el terra. I aquella nit vaig ser molt feliç . . . .