.png "English"){kind=small}
Parla Júlia a la Panxa del Bou de blocs, diu entre altres coses referint-se als blocs, que les novetats de tota mena caduquen ben aviat, en aquest món nostre. Alguns blogs han passat a ser el que sempre van voler ser, webs poc complicades i fàcils d'actualitzar, per passar l'estona. Amics, visitants i visitats, han desaparegut i d'altres han sorgit a la xarxa de tant en tant, per a gaudi de les tafaneres com jo mateixa."
Té una part de raó, però només una part. Els blocs són molt més que una simple moda més com Facebook o Twitter que han nascut ja amb data de caducitat i en el cas de twitter amb data de caducitat per esgotament, perquè el bloc és justament l'eina per a molta gent per expandir el seu pensament, per poder expressar tot alló que sense el bloc s'havia de guardar al pap, envoltat per aquesta saturació d'informació que rep cada dia sense possibilitat de donar resposta. I el bloc, és precisament aquesta possibilitat. Cert és que uns han plegat, altres estàn a mitges i alguns encara continuem després de quatre, cinc o més anys, i cert és tambè que constantment n'apareixen de nous amb més o menys forma i més o menys convicció.
Diu en Pàmies referint-se als blocs: "Jo crec que el problema rau que abans ens coneixíem tots (per parlar d'alguna manera) i ara l'horitzó s'ha eixamplat fins fer-lo inabastable. Jo sempre he cregut que el blog és més un mitjà que contingut en ell mateix. Els blogs han permès que tothom qui ha volgut, amb poca formació informàtica (o gairebé nul·la), hagin pogut dir la seva en el tema que han volgut.
I Pàmies és dels blocaires veterans, amb qui estaria també d'acord amb el que costa deixar comentaris si no has de dir quelcom interessant. El fenòmen doncs s'aguanta bé, i no ha fet més que començar. Com diria el filòsof José Maria Garcia: Els temps aquest jutge que dona i treu raons ho dirà.
Diu en Pàmies referint-se als blocs: "Jo crec que el problema rau que abans ens coneixíem tots (per parlar d'alguna manera) i ara l'horitzó s'ha eixamplat fins fer-lo inabastable. Jo sempre he cregut que el blog és més un mitjà que contingut en ell mateix. Els blogs han permès que tothom qui ha volgut, amb poca formació informàtica (o gairebé nul·la), hagin pogut dir la seva en el tema que han volgut.
I Pàmies és dels blocaires veterans, amb qui estaria també d'acord amb el que costa deixar comentaris si no has de dir quelcom interessant. El fenòmen doncs s'aguanta bé, i no ha fet més que començar. Com diria el filòsof José Maria Garcia: Els temps aquest jutge que dona i treu raons ho dirà.
Mira, aquest cop compartim força l'opinió al respecte. I ho aprofito per recomanar (també) el text de la Júlia Costa, que vaig llegir ahir.
ResponEliminaSembla que la Júlia ha encetat de nou aquell debat que mai s'acaba de si els blogs han passat de moda o no.
ResponEliminaJa hi he deixat allà el meu parer. És possible que la cosa doni per a força més.
El que em sembla és que tens mal ull en diagnosticar la caducitat de Facebook i Twitter. El temps et donarà o et prendrà la raó!
Debat recurrent aquest dels blocs...
ResponEliminaQuan escolto i llegeixo les opinions al respecte em ve el cap l'anunci d'un insecticida que es diu o es deia "Cucucal" i deia:
"La cucarachas nacen, crecen, se reproducen i desaperecen."
Pobre de mi, no voldria fer la comparació que els blogs són com escarbats però la frase es aplicable a múltiples disciplines:
"Els blogs neixen, creixen, alguns es reprodueixen (en visites i popularitat) i d'altres simplement moren o desapereixen." O el propi autor com en Lluís Bosch en crea de nous.
El fenomen dels blogs no crec que estigui ni molt menys acabat, tot el contrari, però ha patit i crec que seguirà patint múltiples mutacions.
Crec que és difícil de preveure les dates de caducitat de les eines que a Intenet van sorgint. Possiblement anirant sorgint-ne d'altres i serviran perquè cadascu utilitzi la que més li vagi bé per esplaiar-se i mantenir aquesta interacció. Considero que totes hi tenen cabuda en aquest espai no?
ResponEliminade l'article de na Júlia ha sorgit aquest comentari Lluís, l'he linkat al començament.
ResponEliminaVPamies Facebook ja està començant a devallar, en quan Twitter potser no n'estic tan segur, encara ha dwe pujar una mica més, però devallarà també.
ResponEliminaFrancesc. Dades.
ResponEliminaQui diu que Facebook davalla?
Fa sis anys més o menys dels primers Gabriel, i en aquest temps n'han plegat uns i n'han sortit d'altres nous i en continúen sortint. Jo diria que va per llarg.
ResponEliminaQue en sortiràn de noves i més sofisticades, segur Marta, però jo estic ja en una edat en la que en algunes coses si no ho veig molt clar, em planto.-
ResponEliminaJo! Pamies, en se de quatre que en poc temps se n'han esborrat. és petita pero es una dada i hi una altra aspecte que es diu percepció que és més subtil. El número d'egolatres, narcisistes ì exhibicionistes que Facebok podia admetre ja s'ha esgotat.
ResponEliminaJo que sóc inquiet i curiós de mena, sempre m'ha agradat conèixer i experimentar amb totes aquests eines noves.
ResponEliminaEl Blog el mantinc amb bona salut, no hi escric cada dia, ni molt menys, però ja té més de 4 anys. Vaig obrir compte a Facebook i a Twitter i els utilitzo poc, però els trobo interessants, més el Facebook que el Twit, que el veig molt i molt efímer. Un apunt al twitter, al cap d'uns minuts ja ha desaparegut superat per un allau d'altres "piulades"... Crec que potser sí que morirà d'èxit.
I també seguint el suggeriment d'un altre amic blocaire, el Radar de Sarrià, vaig obrir una mena de blog paral·lel i complementari a WordPress per si de cas algun dia el Blogger esclatava i ens deixava penjats. Serviria de còpia de seguretat.
Crec que la reflexió de la Júlia serà un bon punt d'inici per a saber què som... si ho necessitem!
ResponEliminaEl millor dels blocs és que cadascú fa el que vol i aquesta llibertat no ens la treu ningú. Tants caps, tants barrets.
Salvador, recordo quan vares començar, va ser a la trobada a Omnium amb Marc Vidal, Toni Ibañez i servidor entre altres, alli et vares interessar pels blocs i jo una miqueta i sobretot en Toni et varewm donar un cop de mà. Tú, has trobat la teva especialització al blog, setr un magnífic narrador de viatges amb bones fotos i una composició molt acurada. Ja tens un objectiu i el bloc pot durasr el que vulguis.
ResponEliminaQuan a Wordpress, ja ho tinc fet també per si de cas. Abans fins i tot publicaba en paral·lel, ara ja no.
Galderich, en general ja ho sabem qui som i que volem al mo
ResponEliminaón blocaire, amb vaivens i tempoerades millors o pitjors, però sempre dient el que ens sembla i creiem correcte, amb l'afegitó que diria que s'ha millorat el bon gust a l'hora d'escriure, i en general s'estripa menys.
Estic d'acord amb en Pàmies. A més, no es pot parlar com si fossin succedanis de blogs, Facebook o Twitter, per exemple. Res a veure.
ResponEliminaMontse Facebook es per a mi un enorme safareig o la fira de les vanitats i poca cosa més, i Twitter un microblog, o sia un bloc en petit, on en general si escriuen bajanadetes de manera gairebé histèrica. D'ací a quatre dies sortiràn altres fòtils més avançats que els enterarràn.
ResponEliminaNo estoy del todo de acuerdo con Júlia. A veces, esperamos de quien nos escribe, mucho más, como si "ese" punto diera a nuestra página un halo de importancia que, nosostros , sabemos que no tenemos. Duelo, por que engañarnos, que personas que aparecen con cierta y demostrada cultura, desaparezcan sin decir porqué. Pero esa es otra. Un placer y salut
ResponEliminaMiquel, yo reconoz<co que para dejar CONMENTARIOS SOY UN DESASTRE, si dejara más tendría muchos más seguidores, pero me cuesta o a veces no se que poner y para dejar una chorrada, no dejo nada.
ResponElimina