SIMPATIA PER HITLER, O MORBOSA FASCINACIÓ. . .

En unes provocatives i desafortunades declaracions a Cannes, Lars Von Trier va declarar que sentia simpatia per Adolf Hitler, i com era d'esperar li ha caigut el món, o una part del món al damunt. No és igual manifestar simpatia pel dimoni com els Stones varen plasmar en una cançó al seu dia sense que s'acabés el món, i fins i tot la peça va servir com a tancament de la pel·lícula Entrevista con un vampiro, de la novel·la d'Anne Rice, que manifestar simpatia per Adolf Hitler. 

Diria, i crec que no vaig massa errat, que al voltant de Hitler i el moviment nazi, malgrat el seu horror, hi sobrevola una morbosa fascinació de molta gent, en els que amb matissos m'hi incloc. No sabria explicar el perquè, però existeix, i voldria recordar que el Partit d'Adolf Hitler, va assolir el poder per un cúmul d'errors després de l'incendi del Reischtag, de la resta de dirigents de partits alemanys, tot i ser un partit petit i amb escassa representació parlamentaria, amb un missatge xenòfob no massa llunyà del que empra un partit a casa nostra que ha aconseguit uns quants regidors a les eleccions municipals del passat diumenge. La situació de crisi i d'immigració era similar a l'Alemanya pre-nazi que la actual aquí, i a la gent segons quin missatge en segons quines circumstàncies, els hi arriba aquest, com va passar a Alemanya. Caldra tenir-ho molt en compte i estar ametents. Una cosa és la teorització intel·lectual sobre la figura de Hitler amb els matissos que volgueu, i una altra la consecució d'una fita per menysteniment o errors estratègics, d'un petit grupuscle que pot fer, con els nazis, molt de mal.