Quan he manifestat en més d'una ocasió que sóc incapaç de donar importància a res, no és per adoptar una pose elitista o snob, ni tan sols per cridar l'atenció. És que ho sento així, perquè realment res té importància. Si fas el que pots fer no en té cap, i més tampoc faràs. Altra cosa seria que hom s'asseies davant un piano i interpretés Mozart, sense saber tocar-lo, aixó si tindria importància, pero la resta de coses simplement passen. Tenim fills que més o menys criem com ho fa qualsevo, animal i més o ments estimem i fem una sèrie d'habits programats de manera rutinaria, però no evolucionem i seguim reiterant constantment errors un rere l'altre. Quan dic que som un error de la naturalesa ho dic seriosament, no per epatar, i només cal donar una ullada encara que sia superficial a algunes de les malvestats que hem fet últimament per constatar-ho.


El mateix dia que el Barça va guanyar la lliga, succeia el devastador terratrèmol de Lorca, però les portades d'alguns diaris l'endemà donàven prioritat al Barça, deixant Lorca en segón pla. 

Hi ha gent reunida aquest cap de setmana per parlar de traduïr la poesia, quan qualsevol sap que no s'hauria de traduïr, que en fer-ho, precisament el primer que es perd és la poesía. 

També tenim aquesta espècie estranya, nauseabunda, hipócrita, roïna i vergonyant d'una serie de polítics demanant a la gent que els voti per fer d'alcaldes del seu poble, vila o ciutat. . . . , i veieu, això, ser alcalde del teu poble, vila o ciutat si podria tenir una certa importància, però com amb l'honestedat per bandera ningú acceptaria aquest encàrrec, conscient que no el podria dur a terme, tampoc en té cap d'importància, en saber que els qui sortiràn escollits en el millor dels casos pressumptament robaràn poc i no ho faràn del tot malament. 

Em costa escriure o dir Llorca, de la mateixa manera que em costa escriure o dir Saragossa, potser perquè si aquí demanem que es digui Lleida o Girona, possiblement i per ser coherents també hauriem de dir Zaragoza o Lorca. Població aquesta de Lorca on la primera vegada que hi vaig passar fa ja molts anys, a l'entrada a ma esquerra hi havia una funerària que es deia "el último viaje", i on per cert, no a la Funerària, sinó a Lorca, es veu que ha dit el Ministre Rubalcaba que s'hauràn de revisar els protocols de construcció de vivendes per estar en zona sísmica de risc, aspecte que de fet ja estaba contemplat però que la majoria de constructors murcians es varen pasar pel folre, estalviant-se ara les manilles. Però que ningú s'esveri, es continuarà construint igual de malament, que som a Espanya i aquí a savis ningú ens guanya, - perquè hem de gastar més diners en seguretat a l'hora de construir si a Murcia fa anys que no hi ha terratremols -, es devien dir i continuaràn dient-se, de tal manera que d'ací a uns anys hi haurà un altre terratrèmol, les cases tornaràn a caure i el ministre de torn, tornarà a dir que s'han de prendre mesures.

El premi Nobel de la pau ha ordenat l'assassinat d'una persona i encara se'n vanta, dient que els qui li retreuen haurien d'anar al psiquiatra, i més de mig món bull de guerres, semi-guerres, miseria, fam i dolor, en una reiteració que som incapaços de superar, tan moderns i civilitzats que ens creiem.

Tot plegat es un paisatge molt decebedor, un ermot; i per més inri estic veient - bé, escoltant - el festival d'Eurovisió, que deu n'hi do també, més o menys a la mateixa hora que el Sr. Dominique Strauss Kan, el màxim responsable de l'FMI pretenia violar a una dona del servei d'un hotel que costa 3000 dolars cada nit a Nova York, d'on va fugir esperitat oblidant-se el mòbil. I parlant de polítics, d'estulticia i municipals, que malament ho deuen haver fet els socialistes valencians perquè Camps augmenti encara el sentit del vot per a ell, o millor dit, per als seus. Tot plegat, com diria Forges . . . Pais!