 |
| - EL MEU BARRI DE LA CREU ALTA - |
El barri al que em vaig a mudar és segur? Per respondre a aquesta pregunta als Estats Units ja no cal visitar la zona ni consultar als veïns, n'hi ha prou amb Internet per a veure fins i tot fotos de persones condemnades que viuen a prop del teu nou habitatge, cosa que, per a alguns, fomenta "la por i la paranoia". La seguretat és vista com una de les grans preocupacions dels nord-americans, que volen saber qui viu a la casa del davant i amb qui jugaran els seus fills al parc de la cantonada, al·leguen les empreses dedicades a aquest nou servei.
Estan instal·lats els nord-americans i aqui comencem a caure en la mateixa estulticia, dins la societat de la paranoia, tot i què aquí que encara no hi hem acabat d'arribar del tot i no ens fem de moment aquestes preguntes, possiblement perquè la resposta és simple i senzilla: tenim els veïns que tenim i no els que voldriem, i ja ens hi adaptarem. Al pis del costat de casa en dos anys hi ha hagut magribins, senegalesos, brasileiros, cubanes, andalussos i d'algún país de l'est. Els únics que han donat problemes era ella catalana i ell andalus, però ha estat l'excepció.
No puc tenir por de cap d'ells, ni ells n'han de tenir de mi, simplement convivim en el dia a dia i en conjunt ens preocupen altres qüestions més simples i prioritàries que les pors banals i paranoides d'una societat malalta, sense possibilitat de cura.
El meu barri té un índex alt d'immigració, només cal veure la plaça Jonqueres on entre la mainada de tan en tan n'hi ha algún de català, i un nano magrebí dels qui juguen a pilota que imita la narració del Mestre Puyal.
El meu barri és un barri segur on mai passa res i pots passejar-hi tranquil, fins el punt que l'altre dia - despistat de mena com sóc - em deixava quaranta euros al caixer i un noi bolivià em va avisar del meu descuit.
No puc tenir por de cap d'ells, ni ells n'han de tenir de mi, simplement convivim en el dia a dia i en conjunt ens preocupen altres qüestions més simples i prioritàries que les pors banals i paranoides d'una societat malalta, sense possibilitat de cura.
El meu barri té un índex alt d'immigració, només cal veure la plaça Jonqueres on entre la mainada de tan en tan n'hi ha algún de català, i un nano magrebí dels qui juguen a pilota que imita la narració del Mestre Puyal.
El meu barri és un barri segur on mai passa res i pots passejar-hi tranquil, fins el punt que l'altre dia - despistat de mena com sóc - em deixava quaranta euros al caixer i un noi bolivià em va avisar del meu descuit.
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
El alcalde de Badalona ha ganado las elecciones apelando a la "seguridad". Es una abrazadera efectiva de votos, pero las palabras no tienen el mismo valor si uno es víctima o verdugo. La única seguridad que ha tenido este alcalde, era la de saber que si apelaba al miedo, sacaría más votos. Y acertó. Lo que nos demuestra que, la educación, solo la educación, hace a las personas menos temerosas, más racionales y más comprensivas. Mal me sabe por los badalonenses. Salut
ResponEliminaCom habitanta d'un barri del qual, des que era petita, n'he escoltat tota mena de penjaments, crec que això de la seguretat té més relació amb la percepció individual de la pobresa que no pas amb la realitat.
ResponEliminaDe tota manera també rebutjo els llenguatges ingenus d'aquells que identifiquen certs colorismes amb una mena de paradís cosmopolita fraternal.
Ahir i avui hi ha hagut jovent progre que ha volgut immergir-se en barriades d'aquests tipus que només coneixien d'oïdes o de passejar, en pla 'oenagé tòpica' i hi han durant quatre dies, tot lo més cinc o sis anys.
Cal tocar un tema que no es vol tocar, els més pobres i desafavorits són aquells que han de rebre i acollir els encara més pobres i desafavorits, al carrer i a l'escola, aquesta és una realitat en la qual no es vol entrar i que té molt a veure en els resultats de les votacions, també.
Miquel, había nazis muy bien educados, discrepo en el poder regenerativo de la educación 'convencional'.
ResponEliminaMiquel, estic amb Júlia hi havia nazis educats i sensibles escoltant Bach o Mozart mentre gasejaven jueus.
ResponEliminaSio et refereixes a la educació dels de baix, estic d'acord, per+ò és molt dificil, l'obligació del poble és ser ignorant, temerós i desconfiat vers l'altre.
No estic amb el bonisme clàssic d'una certa esquerra Júlia, simplement parlo de naturalitat, d'acceptacció de l'altre. Per cert, que ara no tenim cap vei, les cubanes han marxat. Per cert, no sé aquestes últimes, però de tots els altres els únics que varen marxar estant al corrent del pagament del lloguer eren els magribins, la resta tots han fugit cames ajudeu-me, i de tots els únics que es varen endur estris del propietari del pis varen ser la catalana i l'andalús.
ResponElimina