Les concentracions d'indignats a les portes del parc de la Ciutadella per impedir l'entrada dels diputats catalans al Parlament, on a partir de les 10.00 hores havia de començar el ple de debat dels pressupostos de la Generalitat, han obligat el president, Artur Mas, i la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert, a arribar al recinte en helicòpter. I no han estat els únics. Tots els membres del Govern viatjaven en comitiva per l'avinguda Meridiana però manifestants els han barrat el pas, raó per la qual s'han buscat mitjans de transport alternatiu. Cinc helicòpters han traslladat fins a les portes de la Cambra catalana consellers i portaveus parlamentaris. Entre ells, la vicepresidenta, Joana Ortega, els consellers Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz, Ferran Mascarell, Josep Maria Pelegrí, i el cap del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal. En el sisè i últim helicòpter hi viatjava el titular d'Interior, Felip Puig. La resta de diputats han anat arribant en cotxes oficials i en furgons policials per l'accés del carrer Wellington, fortament custodiat per la policia.
I continúen els nostres representants polítics sense entendre res. Estàn davant del que podria ser una revolta d'un calat que no sabem quina repercussió final pot tenir i no saben o no ho volen veure, i és que una revolta és una revolta i la gent ja ha acabat amb la seva dosi de paciència, per tant com tota revolta que es preuï no pot anar amb primmiraments i ser políticament correcte, al cap i a la fi prou que ha aguantat el personal i ara el més fàcil és criminalitzar el moviment que és cert s'ha descontrolat, però que té una base prou sólida per fer el que fa i més. D'ací el títol del comentari per si ses senyories no se n'han adonat de la magnitud dels fets passats presents i futurs. Potser s'haurien de fixar en la història recent d'Islàndia i començar a prendre nota per si de cas. I per altra banda haurien de fixar-s'hi també per veure com ha gestionat la revolta el poble
.png "English"){kind=small}
29 Comentaris
Jo també ho veig així. No es pot enganyar tant, escanyar tant i després demanar correcció política. La imatge dels diputat arribant en helicòpter és un senyal que s'haurien d'apuntar. Volen sacrificar una generació i uns anys de les nostres vides per salvar les finances... que es vagin acostumant a l'helicòpter i a usar la porra, perquè n'hi ha per estona. Fa dos dies l'alcaldes de Madrid no va poder passejar el seu gosset tranquil. I doncs, què volia?
ResponEliminaPostdata: acabo de veure les notícies i em temo molt que els nostres diputats no entenen res i mostren la seva cara més ignorant. Me n'alegro que Catalunya torni a mostrar el seu costat roig i anarquista, i a veure quin efecte tindrà arreu de l'estat. De moment, crec que deixo de mirar els TN de la TV3. Ho han explicat molt millor a la TVE i fins i tot a la Sexta.
ResponEliminaCuriosament d'Islàndia se n'ha parlat ben poc als mitjans. Serà que això de fer seure als polítics davant d'un tribunal els és perillós. No sigui que s'encomani.
ResponEliminaAbans haviem de pagar cotxes oficials, ara ens toca pagar també helicòpters oficials.
ResponEliminaCoincideixo amb en Lluís Bosch, TV3 ja no es pot veure, dóna una informació manipulada, falsa, esbiaixada, tendenciosa i està al servei dels polítics i del partit majoritari. Han esperat a que CiU entrés al poder per a manifestar-se obertament complaents amb els nois d'en Mas, abans ja ho feien però ho dissimulaven amb poca gràcia, però de forma eficaç i penso que això fou clau per a obtenir l'èxit electoral tan aclaparador.
Salut
Francesc Cornadó
Joan: podria ser que se'ns encomanés Islàndia. Per això treuen les porres. Si se'ns encomana Islàndia, saben prou bé que els caldrà declarar davant els jutges i esborrar depressa el seu projecte de pressupost pervers. És curiós que no ho recordin: fa menys de 100 anys, Catalunya va ser la llavor d'una revolució. Avui ho ha reconegut una trasbalsada presidenta del parlament (és d'Unió, però no recordo com es diu): des dels fets d'ctubre que no passava... La majoria silenciosa de Ciu ho té fotut.
ResponEliminaBuen titular, buen titular...Pero no lo entienden. No lo entienden porque para ellos, los políticos que sucarran los 135 escaños de nuestro Parlament (hasta el idiota del niño que se nos presentó desnudo esta compungido), se han acostumbrado a que la miseria forme parte del paisaje. Y es una Revuelta, con mayúscula, que va a más, que irá a más. Esto se nos ha hecho insoportable, irrespirable. estamos financiado a los bancos mientras nos quedamos sin piso. Y nos quedamos sin piso y sin nómina, porque te convierten en un moroso institucional, todo por habernos quedado en el paro. Tan siquiera ya no somos mil-euristas ¡ quién pudiera¡......Qué ilusión verlos bajar en tocineras...pero los erraron en el trayecto, debería haberlos dejado 50 metros más allá, al lado del chiquero del zoo, junto a las hienas, los zorros y los cocodrilos...eso es lo que son y lo que a mi me representan...nada. Salut
ResponEliminaBen cert, Joan. El cas d'Islàndia s'ha volgut amagar. Jo encara estic esperant que algú, entre moltes altres coses, assumeixi responsabilitats en el cas de la Joana Ortega.
ResponEliminaPer favor, però si no va enlloc aquesta revolta, si són una colla d'aixalabrats, esbalotadors i pòtuls. Va, home, va...
ResponEliminaFgt
Avui em permetré discrepar. Bé, no passa res, el contrast de parers és saludable.
ResponEliminaLa meva idea de la indignació (probablement hi tantes idees com indignats) va en el sentit de que cal reformar el sistema, però no enderrocar-el. Amb totes les seves imperfeccions —moltes més de les que diu i s'imagina el president Mas— la democràcia -per més degradada que estigui —i la nostra ho està molt— continua sent el menys dolent dels sistemes.
La temptació de fer costat als brètols (diguem-ne "radicals", si us agrada més) és gran, perquè aparentment compartim els objectius: carregar-nos una colla de polítics ineptes i viciats. Però els fins no justifiquen els mitjans. I, si us he de ser franc, jo amb aquesta gent no comparteixo ni els fins ni els mitjans.
Lluís, aixó són les beceroles de la revolta, revolta que al setembre s'agreujarà i crexerà el número d'indignats. A mi com no voto fa ja temps no em representa cap d'aquests 135 inùtils del Parlament català, i que haurien de saber que a Islàndia la gent es va revoltar per no pagar la despesa de la gestió fraudulenta i insensata de la Banca amb la connivència dels poders fàctics i el mateix estat, i hi ha gent que ha anat a la presó i ha hagut de respondre, s'està a unt de jutjar al primer ministre dimitit per la força dels indignats, i el deute no el pagaràn els ciutadans, sinó que elm pagara mica en mica l'Estat que per cert va nacionalitzar tota la banca.
ResponEliminaAmb la boca petita Jona, n'han parlat, amb la boca petita perquè allí es varen saber indignar d'una manera intel·ligentment hàbil i productiva, pel que s'ha vist.
ResponEliminaNo s'en salva cap d'informatiu, Francesc ni el de Pepa Bueno.
ResponEliminaEspera a Septienbre Miquel y veràs como esto crece, sólo tiene que hacerlo en la dirección correcta qe no es del todo la de esta mañanam, aunque tampoco hay para tanto de como se han quejado sus, señorias?
ResponEliminaNo els interessa que es parli d'Islàndia Jordi, mentre paguem la despessa de les seves disbauxes nosaltres, no els hi convé gens que se'n parli.
ResponEliminaFerràn, fa ja una temporada que em temo que no entens gran cosa del que passa en general.
ResponEliminaNi jo Brian, comparteixo aquests bretols eixelebrats, però aquesta és la versió que més li convé ensenyar-nos a la patuleia dels 135 imùtils (i ha estat real avui, ho sé), però l'inici del moviment, l'esperit del 15M jo diria que s'ha replegat per reorganitzar-se millor i tornar a la càrrega, i amb aquests si que comparteixo moltes causes i raons, veure'm al setembre.
ResponEliminaIslàndia pot ser un referent. Si volen salvar els mobles, cal fer reformes constitucionals serioses: cal desmantellar el municipalisme caciquil, anar a una llei electoral i solucionar l'estat de les Autonomies...Ah,i posats a fer, plantejar-se si cal seguir amb una monarquía... Tot i que no veig ningú que plantegi aquestes coses en els seus programes. Islàndia pot ser un referent, si.
ResponEliminaNi vull entendre-ho Francesc, ni vull.
ResponEliminaFerran va sense accent.
En qualsevol cas, bon Bloomsday!
Fgt
Amb accent queda mès estètic Ferran.
ResponEliminaCuida't
La Monarquina sembla intocable, però torres més altes han caigut abans, Ramón. Islándia és la referència a seguir, per aixó no n'han parlat gaire ni politics ni mitjans.
ResponEliminaJE JE JE.....COM ES NOTA QUE TOTS TENIM UN AVI O REBESAVI DE LA CNT¡¡¡O POTSER LA FAI?
ResponEliminaJUGANT....
Mi estimado ANóNIMO : De entrada me toca usted los cojones, porque yo no juego, con esto...no juego. No me gusta escribir a quien no se señala como persona. Pero voy hacer una parada, al menos con Ud. Mi hijo de 29 años, se llama ICARO, de la comuna icariana de Cabet ( mírelo en Larrose y olvídese del wikimerda). Mi madre era soltera y tuvo un hijo...Fue de las milicianas de la FAI. Si yo tuviera que elegir, seria anguitista, de don Julio, aunque sigo a Saramago como comunista-libertario. No se ria...Todo lo escrito por Ud. bien, salvo el final..JUGANT...No se me ofenda, antes bien me perdone, pero estos analfabetos funcionales llamados políticos me sublevan. Salut
ResponEliminaSalut, Francesc, però diria que tu tens més de dos dits de front i veus clarament que no es pot fer una revolta amb un discurs tan buit de continguts, amb gent poc preparada, sense intel·lectuals pel mig que la defensin i vagin més enllà d'una simple acampada... carai, que entrin al parlament i el fotin de cap per avall, que tot el discurset perfectament coherent que fan es perfectament legal però si volen canviar alguna cosa es necessiten més pebrots i no paraules i més paraules. Ú, no es foten de gana, i sense fotre's de gana no hi ha visceralitat, no se la jugaràn, a la que trobin feina ui, molt bé això de la protesta... però ja no puc venir a l'acampada que ara tinc una feina. Dos, gràcies als immigrants, que han hagafat llocs dwe treball que Ells rebutjen, ells estan aquí comodament acampats escridassant quan saben perfectament que demà hi haurà un plat a taula.
ResponEliminaStéphane Hessel es deu fotre un fart de riure des d'algun lloc de casa seva, forrant-se de diners pel fulletó que gràcies a ells es ven i no para de vendre's. Indignez vouz, diu!
Va home per fabor, el que haurien de fer és una rebolta amb tots els ets i uts, cremar cotxes com fa temps va passar a França... el maig del 68...
...però què dic, si aquestes tonteries acaben sempre igual. És com un reset a l'ordinador. Tot torna a començar per acabar al lloc on érem. En fi, que no hi ha remei.
Malgrat tot, bona tarda.
Fgt
Pd: quan estiguin més preparats per treballar, potser els agafen en alguna banda.
ResponEliminaUna última cosa i callo, Francesc, t'ho juro.
ResponEliminaSaps per què s'ha acabat l'acampada de Sol? es trist, però cert. Perqué fa calor! a Madrid apreta molt i és insuportable. A casa amb l'aire condicionat estàn millor.
En fi.
Fgt
Jo no Jugant.
ResponEliminaFerranm, Hessel diu que está indignat amb el que han fet els indignats. Quan al discurs buit de contingut, més buit de contingut que dels politics que ens mal representen és dificil. Quan a l'acampada de Madrid que dius va acabar per la calor, no va ser per aix´`o, simplement estàven més organitzats que els de BCN i es varen adonar que la cosa degenerava amb elements desestabil·litzadors. I de fet, el maig del 68 es va acabar perquè la gent se n'anava de vacances.
ResponEliminaCony Ferran, ara t'he escrit Ferranm, Ferran, Ferran, Ferran. Ara sí!
ResponEliminaLo se seguro, que diria aquell, ha acabat per la calor!
ResponEliminaI sí, discurs buit. Tan d'un com dels altres, almenys els que manen saben manar (embutxacar-se peles!), que els indignats ni això farien bé.
Fgt