La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha presentat aquest divendres una instància a la conselleria d'Ensenyament perquè el Govern compleixi amb les sentències del Tribunal Suprem i garanteixi un model educatiu bilingüe per al seu fill. Alicia Sánchez-Camacho, amb altres pares i Francisco Caja, president de Convivència Cívica Catalana, s'han fet aquesta bonita foto amb la instància presentada davant el Departament d'Ensenyament.
Suposo que el departament farà l'ùnic que es pot fer amb aquesta istància que és llençar-la a la parerea, i estudiar la possibilitat de demandar a la Senyora Sanchez Camacho y acòlits per terrorisme psicològic vers l'estància de la generalitat. Terrorisme psicològic, o sexual per tocar tant els pebrots amb l'ensenyameny bilingüe, o més aviat demandar-los per associació ilícita d'estùpids tot i que que no crec aquest últim càrrec estigui contemplant per la llei.
Podria emprar una bona part d'aquest comentari expicant-li a la senyora Sanchez Camacho, a la resta d'insignes intel·lectuales que han signat el manifest amb ella i al pesat de la barba, perquè la seva demanda no té cap sentit, raó ni lògica. Però perquè, si ja ho saben. Saben que els seus fills segur que d'adults parlaràn castellà i comprendràn el català que dubto parlin atesa la dubtosa reputació democràtica vers la nostra llengua per part dels seus pares i mares. Ho saben aixó aquests subproductes que només busquen a travès de demandas innecessàries com aquesta, una certa notorietat, i perquè no dir-ho, ganes de trocar el vora viu, que d'aixo la patuleia del Pp en saben un Rodrigo. Aquests del Pp que tan li agraden al Sr. Mas i al Sr. Homs ara que els han ajudat a tirar endavant els presupostos. I el notari?. És igual, l'avi tambè ens va traïr al Majèstic. Que és pot esperar d'un Govern de cucurbitàcies (les millors aixó si), associats amb elements folclòrics com la tropa de la fotografía.
Parafrassejant l'avi Pujol, uns i altres em fan fàstic per la seva obscenitat.
Parafrassejant l'avi Pujol, uns i altres em fan fàstic per la seva obscenitat.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
¡¡Com és diu el de la barba ? ¡¡¡¡¡
ResponEliminaFrancisco Caja, para servir a Dios a la Patria y a usted.
ResponEliminaQueda clar que el Pp s'ho passa pipa amb la nova situació política: Ciu els hi ofereix la meitat del pastís i ells tenen via lliure. Jo crec que s'acabarn fusionant. Crec que aquell notari està ofegat al port de Barcelona, amb els peus dintre un blog de formigó. I potser sí que al final l'Oriolet es casarà amb l'Alícia... Dóna'ls temps.
ResponEliminaa mi l'Alicia em fa por, d'una queixalada se't pot empassar. I si es casa amb l'Oriolet tindràn bastardets?
ResponEliminaPer a la dreta catalana, la ideologia i els interessos de classe estan per damunt de la nació. Per a mi també, no ens hem d'enganyar: els valors de l'esquerra estan per davant de la llengua i la terra. (Que no vol dir que la nació no m'importi). La diferència és que jo no he dit mai que fos nacionalista.
ResponEliminaInteresantísimo punto de vista, BRIAN. Ha sintetizado la forma de pensar de miles de personas : "els valors de l'esquerra estan per davant de la llengua i la terra. (Que no vol dir que la nació no m'importi)". Tengo la fortuna de que a mi edad, "los trapos" llamados banderas, imsignias, estandartes, escarapelas, son todos iguales, manipulados (y ahora si ), por el sistema establecido, me son completamente indiferentes. Interesante punto de vista el suyo, interesante y bien explicado. Salut
ResponEliminacom en Miquel, Brian, estic fart de patries i banderes, i jo tampoc sóc nacionalista, simplement catalanista.
ResponEliminaAnava a fer un comentari però me n'abstinc que m'encendria massa.
ResponEliminaP.S.: Ben mirat, això què és sinó un comentari?
a vegades millor no dir res, s'entén tot Joan.
ResponElimina