BLOCS, UN MIRATGE? O UN VIRATGE?

"Sovint dubto... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes... Sovint dubto. Dubtar no em fa més savi. Toni Ibañez."

.

Aquest comentari de l'amic Ibañez del juliol del 2008 posa el dit a la nafra del món blocaire, un blocaire és el que és i poca cosa més, en general, però si és cert que el bloc com a tal comença a tenir un cert pes encara que sia en un àmbit certament restringit, uns més que altres òbviament, però també és cert que és un món a descobrir almenys pel 80% de la població, lo qual ens portaria a analitzar fins a quin punt hi ha gent que encara viu ancorada als usos i costums del segle passat i no se'ls hi veuen excessives ganes d'incorporar-se a l'actual. Aquest fet no treu que el bloc com a tal tingui la seva importància real i la seva influència sia important com ho creu convençut en Marc Vidal amb el 2.0. Succeeix com sempre que dues societats conviuen en un mateix àmbit totalment ignorants l'una de l'altra, i no és pas aquest un fet nou, sempre ha estat així.

Deia en Joan Fuster: "Escriure és tot açó que vostès diuen i de més a més una certa forma de venjança". Aquest concepte es podria aplicar als blocs, a banda de la funció autopsicológica que exerceixen sobre els seus autors. Tenir un bloc es una manera real i instantània de poder expressar lliurement el teu pensament, la teva obra o les teves idees i si s'escau lluitar per mil i una causes més o menys justes. Que se't faci cas o no ja no és tan important, aixó si que s'ha de tenir clar, que la seva importància es molt relativa i constreta a un petit àmbit certament endogàmic que s’autoalimenta. De la mateixa manera que a Londres a Hyde Park una sèrie d’individus s'enfilen damunt d'una caixa de fusta o un tamboret i davant de set o vuit, o a vegades més persones deixen anar el seu discurs sovint esbojarrat, ballestrejant a tort i a dret i es queden tan amples, ell i els qui l'escolten, els blocaires venim a ser el mateix però hem canviat el tamboret o la caixa de fusta pel ciberespai. "El tinglado de la antigua farsa" s'ha d'anar posant al dia, però el que és important i hauríem de valorar és el fet de poder gaudir del dret de fer-ho, de dir el que ens sembla procurant guardar tan com es pugui les formes, d'aixó s’en diu llibertat i a la xarxa hi és tota, de moment. Llarga vida als blocs, o blogs.

Tres anys més tard del comentari de l'Ibañez que deu estar a hores d'ara es a punt d'anar a Ginebra a perseguir l'ombra de Nietzsche, Entrellum encara és en actiu, tot i que menys i..., per aquí anem fent, estem a punt de fer 5 anys.