Quan algu planifica i executa una obra d'un tren d'alta Velocitat calculada per acollir tres mil passatgers diaris i al cap de poc d'inaugurar-la (segurament més d'una vegada) l'han de tancar perquè només n'hi van 8 o 9 cada dia, i no es demanen responsabilitats. Quan el President del Govern d'un país menteix retiteradament i enganya als seus ciutadans. Quan un Banc repartirà aquest més d'agost 420 milions d'euros entre els principals directius, mentre financia Formula 1 i altri. Quan aquests Bancs, que cobren impunement comissions astronòmiques i no deixen diners ni per agafar l'autbús, mentre desnonen llogaters o hipotecats que no poden pagar. Quan pispes de guant blanc com Millet i Montull vagin a la presó i els seus bens siguin embargats. Quan un President d'una comunitat Autónoma con Castella la Mancha deixa un deute estratosfèric com el Sr. Barreda. I podria seguir amb molts més quan ....

Quan a tots aquests individuus, se'ls procesi per crims econòmics contra la humanitat, com demanen les advocades: Lourdes Benería i Carmen Sarasúa, se'ls hi demanin comptes per part de la justicia i vagin a la garjola pel seu malbaratament de cabdals públics o privats, o en alguns casos directament per robar, començaré a creure en que alguna cosa està canviant, certificaré que el capitalisme ja s'ha acabat i les societats funcionaràn amb un altre sistema, que tot i no saber quin és, ha de ser més just i possible, car aquest està ja esgotat i estem al final d'una época, en un carreró sense sortida.

No estem indignats, estem endeutats, i perduts!. Aixó si! el nostre deute es sobirà.