Em pregunto perquè els diumenges al matí a primera hora, quan vaig a comprar el pa per anar a esmorzar amb el meu pare, no em saludo amb la gent amb la que em trobo pel carrer. Gent, la mateixa gent que al cap d'una estona, a peu o en bicicleta me la trobo pels camins i ens saludem gairebé efusivament.  I és que no som ciutat, som poble, i hi ha coses que no s'obliden.