10 de juliol de 2011

Manel


Per més que de bona fe i amb total predisposició ho intento, sóc incapaç de trobar cap gracia, cap merit als del grup Manel, justets musicalment, limitats i monótons vocalment, sonen a voltes com una copia menor d'Antonia Font, i altres a quelcom indefinit que recorda a molts. Per cert Antonia Font un altre grup del que no entenc l'exit, i aquí no s'hi val dir que el mèrit són les lletres, perquè el que si no sóc és idiota ni surrealista.

Amb bona voluntat, amb ganes de trobar-els-hi quelcom, m'hi he acostat amb la millor de les intencions, però sóc incapaç d'entendre que fa que a molta gent els hi agradi aquest grup. No aporten res de nou i un concert seu en directe ha de ser d'alló més avorrit. Ja se que anem justets de grups amb identitat, però si no n'hi ha millor deixar-ho còrrer que ensalzar mediocritats que no duen enlloc ni aporten res de nou. Sincerament, l'exit d'aquest grup sóc incapaç d'entendre'l, ara, com els catalans sóm així de rars, deu ser per aixó. O possiblement el rar sia jo, qué també sóc català.


SHARE THIS

13 comentaris:

  1. Entenc el teu comentari,això mateix em passa amb molts altres grups que em deixen absolutament fred. En canvi Manel sí que m´agraden, i no sabria dir el motiu, crec que el gust en este cas és subjectiu, i m´agraden perquè sí, sense analitzar els motius.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Com diu Estonetes en això de la música tot és molt personal i subjectiu.

    ResponElimina
  3. Sobre els Manel:Un servidor quan els va descobrir i ningú en parlava, trobava el seu primer disc senzill i fresc. El segon ja no m'agrada tant.Ha perdut la frescor del primer. Té dues o tres cançons que m'atrapen però coincideixo amb tu, Francesc, que almenys al segon disc, sonen vocalment monòtoms. En directe no els he vist mai.
    Crec que el propi grup que es va presentar a un concurs de maquetes sense més pretensió que guanyar el concurs i com a molt gravar un disc amb condicions s'hagués cregut mai l'èxit. Amb això no vull desmerèixer per res tot el que han conseguit els Manel. Em sembla que han conseguit molt en poc temps. En anglès s'anomena un "hype". Un èxit inesperat a partir d'un disc o una cançó. Crec que per als propi Manel ara és l'hora de la veritat quan de demostrar que el seu èxit inesperat no és només per un disc sinó que pot ser un grup de llarg recorregut.
    S'haurà de veure...
    Fa 25 anys ningú donava un duro per Els Pets i 25 anys més tard han conseguit madurar i més enllà del Tarragona, m'esborrona o el Bon dia, han demostrat ser un grup de llarg recorregut que no només ha madurat sinó que ha fet bones cançons.
    Temps al temps.

    ResponElimina
  4. Doncs a mi sí que m'agraden, especialment les lletres, que trobo originals i ben travades.

    ResponElimina
  5. He de dir dues coses: a mi sí em sembla que els Manel diuen coses i fins i tot força noves (tot i que no hi ha res de nou sota la llum de la lluna).
    Però dit això, també et dic que celebro el teu tarannà directe i sense embuts. Crec que és això el que busquem els qui et llegim.

    ResponElimina
  6. En això tampoc coincidim Francesc, a mi també m'agraden, i també penso que el primer poter era millor, amb cançons molt bones com Al mar. Ara, m'agrada molt del segon el món iníric que transmeten a aniversari, per exemple. I els Antonia Font: ni tocar-los!!

    ResponElimina
  7. Si bé musicalment estan lluny de fer-me el pes, els he de reconèixer el do literari que exigeixen les lletres de les cançons (es clar que mai associaré surrealisme a idiotesa).
    Afegiré que són ex-alumnes del Costa i Llobera... Com l'ínclit Felip Puig; de qui em consta que una ex-mestra seva va gosar dir: En alguna cosa ens deuríem equivocar.

    ResponElimina
  8. A veure què passarà, que jo també sóc un ex-Costa i Llobera...!

    ResponElimina
  9. A tots: Intentaré tornar-los a escoltar amb calma i a fixar-me més en les lletres. Curiós que, si Manel em remeten en certa manera a Antònia Font, aquests la primera vegada que els vaig escoltar, em remetien a Franco Battiato. Ja dic jo que sóc rar.
    Quan a Costa i Llobera s'hauria de revisar el pla d'ensenyament, ja veig que surten d'allí erspecímens un xic rars.

    ResponElimina
  10. Hola Francesc,em falta escoltar-los mes però pel poc escoltat els trobo amb Antonia Font l'aire fresc que realment necessitava la música catalana i és que aquesta ha arribat a punts realment baixos. Per tant em sap greu però en aquest punt estic en desacord amb la teva apreciació.

    ResponElimina
  11. en aixó tens raó, Maurici s'ha ensalçat molta morrallam els escoltaré més... tu ets el que hi entén, no jo!

    ResponElimina
  12. No t'hi escarrassis, amic Puigcarbó, tot això són formes de passar l'estona que res tenen a veure ni amb la música ni amb el bon gust. Són formes comercials adotzenades.

    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ