COM SOBREVIURE A 36 HORES SENSE PC

Ranmatí a l'Oest

Divendres a les sis del matí se'm va morir el vell PC.  Després d'una llarga i penosa malaltia no va resistir més i el seu organisme castigat va dir prou. No sé jo si sóc el culpable de la seva desaparició per tenir tants de blocs, o simplement, el meu PC va acabar divendres el cicle natural de la seva vida.

Allau que afirma sóc estajanovista, i més d'un com ell, haurà pensat: el Francesc sense ordinador és 'al borde de un ataque de nervios'. Doncs no! en primer lloc, conseqüent com sóc, o intento ser-ho, si per a mi, res no té importancia, el bloc, o blocs, tampoc, a banda que tenia preparat el recanvi del portàtil que li he comprat a la meva filla petita, i després de baixar-me al moro (el manetes de 'Hisham' del Ciber Caramelo de sota casa), tenia garantida la continuitat a la xarxa, como és pales.

Com cada dissabte he sortit a trenc d'alba amb la bici, amb l'esmorzar, la màquina de retratar a la motxilla i Coca-Cola fresca al bidó (que un és un professional del ciclisme). 

Des del pont de la Salut he retratat el vell molí que tant li agrada a l'Abel - el meu gendre - He vist molts pintors a Santiga que no he retratat (no m'agrada retratar vanitats estúltiques), més endavant  a Polinyà pel camí de la carena que duu fins a Pedrasanta, en comptes dels cavalls que sovint hi ha, m'he trobat aquest burro, i des d'allí he vist que el dia es presentava rar, amb una atmósfera molt neta per una banda i complicada per l'altra. He vist ocells (n'hi ha molts últimament) i se m'ha escapolit la possibilitat de fer una foto a un conillet per enésima vegada. 

A Polinyà a la part nova, vora la riera, al carrer de Rafael Alberti, he vist aquest rellotge de sol al qui poc li toca la llum de l'astre rei, atesa la seva orientació donant l'esquena a l'est.

En resum, tres hores de bicicleta ben aprofitades.

En arribar a casa, he hagut d'anar a plaça a comprar un enciam de fulla de roure i dues cabesses d'alls (com només eren dues coses no m'he fet llista) i després he continuant llegint 1Q84  de Murakami que a mida que vaig avançant amb la novel·la em deceb de manera inversament proporcional a l'atracció inicial, aspecte que em demostra que sabem molt poc de la mentalidad japonesa.

'Hisham' amb qui havia quedat a les dotze del migdia, ha overt el Ciber a les 3 de la tarda (encara li queden tres dies 'de ramadán' m'ha dit i va a dormir molt tard (i em consta que ahir va lligar...). Total, que a tot aixó ja tinc el portàtil funcionant a ple rendiment, del que es demostra que es pot sobreviure 36 hores sense PC, de la mateixa manera que vaig sobreviure a set hores a l'Havana. 

Ranmati a l'est