Els pobles sub-alterns prenen (o si voleu reben) més que donen, en assumptes de llenguatge. Una llengua és molt més que 'aixó' que manegen els guies de turistes, els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnòcrates 'a la violeta'. Un idioma és, primer que res, un dispositiu de pensar, de sentir, de comunicar-se, especificament determinat. Des que l'home és home, el seu instint i la seua vocació ha estat 'parlar'. Ara procuren que no parle. O que, a tot estirar, repetesca el que sent. Hi ha una sórdida i sorda conspiració per a convertir-nos de parlants en oients. I és obvi que, actualment, una llengua no pot sobrevivir sense la pròtesi de l'oficialitat i del gran negoci. 

Les llengües del demà són les llengües d'un 'món feliç' -  JOAN FUSTER