En alguns premis literaris on el jurat estranyament i de manera purament anécdotica no està dirigit per qui organitza el premi, aquest jurat, després de llegir-se tots els texts rebuts, si la qualitat de cap d'ells no és suficient com per merèixer el premi, declaren aquest "desert". El premi d'humor i sàtira Pere Quart de Sabadell ha estat declarat desert, com a mínim en una ocasió. En canvi el premi Planeta no queda mai desert, més aviat, el desert és l'ermot literari de més d'un dels texts que el guanyen. Questió de principis d'un jurat i de l'altre.
Potser en política s'hauria de fer el mateix, buscar un Jurat entés, venut només a la seva honestedad, que decidis si els candidats a President del Govern eran suficientment qualificats; els canditats i el seu equip, els futurs Ministres o Consellers en el cas de casa nostra. Ho dic, perquè veient l'equip de Govern d'Espanya, o el de la Generalitat, o albirant l'aspirant a President de Govern, el Sr. Rajoy i els seu equip, crec que cap ni un d'ells reuneix les condicions mínimes per ocupar els seus càrrecs, i per tant aquests, inclós el de President de la Nació haurien de quedar deserts i convocar a nous aspirants fins que s'en trobessin (que hi són) amb un mínim de condicions. I sinó, podriem funcionar perfectament sense Govern, a Itàlia fa anys ho fan i no els hi va pas tant malament.
No me lo había planteado ...puede que sea efectivo, si señor.
ResponElimina"Un Jurat entés, venut només a la seva honestedad"
ResponEliminaHa, ha, bon bona aquesta :) I qui escolliria aquest jurat entès i honest? ¿Els mateixos que escolleixen el Tribunal Constitucional? Em temo que estem en un cercle viciós, un carreró sense sortida, o un cul de sac, com més t'agradi dir-ho.
Miquel i Brian, no deixa de ser una proposta utópica, emmig hi ha el factor humà, en aquest cas el factor polític. Es cert Brian, estem en un cul de sac que és una parula ben catalana
ResponEliminaSense anar gaire lluny, el govern catalanet fa força llàstima. Com que aquí som pocs i tots ens coneixem, prefereixo no dir res. Només diré que el flamant conseller d'economia, fitxat d'una universitat americana, és un panoli o un despistat que no sap on s'ha ficat. Deien que anava per premi Nòbel d'Economia. Amb només uns mesos al govern dels millors ja li ha quedat clar a tothom que es queda sense premi. Ara ja sabem que no era un despistat: és burro o malparit. Que ell mateix ho decideixi.
ResponEliminaTÉ UN COMPORTAMENT ESTRANY AQUET HOME! fa unes bromes molt infantils, no sap parlar i s'encalla fins l'exasperació. En conjunt la seva imatge física i intel·lectrual és bastant patética i per suposat no genera ni un brí de confiança.
ResponEliminaEl desert intel·lectual ens té atenallats. i mentrestant els mercats anar jugant com quitxalla.
ResponEliminatenim un devenir molt negre Joan, sort que ja es pot tornar a beure absenta....
ResponElimina