El Ministeri de Sanitat va publicar el 2020 una guia visual sobre l'edatisme o discriminació per motius d'edat: “Tots serem persones grans. Com ens agradaria que ens tractin?”. El president del tribunal que jutja la família Pujol, José Ricardo de Prada, té 68 anys. Es desconeix com vol que el tractin d'aquí uns anys, però, suposadament, va voler evitar caure en l'edatisme al fer comparèixer personalment Jordi Pujol, de 95 anys amb caminador i diagnòstic d'alzheimer, a l'Audiència Nacional.
De Prada va assegurar que no pretenia “estigmatitzar” l'expresident de la Generalitat, sinó comprovar personalment si la seva edat li impedia de defensar-se adequadament. És un magistrat tan incrèdul com sant Tomàs. De Prada tenia fa cinc mesos tres informes forenses en els quals s'advertia del deteriorament cognitiu de Pujol, però s'ha imposat el “si no ho veig, no m'ho crec” i la curiosa necessitat del tribunal de dictar el diagnòstic mèdic i el judicial.
Pujol ha fet 600 quilòmetres amb cotxe amb les seves filles i una “visita” a l'Audiència Nacional de poc més d'una hora per ser exculpat; encara que Pujol, més preocupat pel seu llegat que per la seva salut, s'havia mostrat disposat a declarar. La causa ha trigat onze anys a arribar a judici, els que ha necessitat Pujol per veure com la seva figura de president de la Generalitat es dissociava de la de pare de família i era rehabilitada. I cinc mesos ha trigat el tribunal a executar la seva condemna pública: presentar-se davant l'Audiència Nacional encara que sigui per dir que no està en condicions de defensar-se.
La família no va voler una rebuda política a la seu judicial de San Fernando de Henares, però hi ha hagut acompanyament digital. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, va considerar que hi havia “altres maneres” de comprovar la viabilitat o no de la declaració de Pujol; el president de la Generalitat, Salvador Illa, va apel·lar a la “humanitat” del tribunal; l'expresident Mas va atribuir la “pena del telenotícies” a la rellevància històrica de Pujol per al nacionalisme català; Carles Puigdemont va parlar d'“humiliació”, com Oriol Junqueras...
Els comentaris han estat d'anada i tornada. L'exoneració de Pujol pel seu estat físic i mental “no podia ser de cap altra manera”, segons el metge de la família, Jaume Padrós, que recorda a les xarxes socials que els informes mèdics i forenses eren “100% coincidents”. “Ha estat una crueltat fer-lo anar a Madrid i pintoresca la justificació”, afirma Padrós. Per Illa, “la justícia ha actuat amb seny i sentit de la humanitat”, però a l'àgora digital s'esbudellen altres teories.
Segons El Cojo de Lepanto, Pujol no podia declarar “per por que descobrís el pastís primer i ara per motius de salut. Es podien haver estalviat aquest sainet, la veritat”.
Fins i tot es declara Espanya com a “país fallit” per l'exculpació de l'expresident. “Si vas picant la branca d'un arbre, cauran totes”, va dir Pujol a la comissió d'investigació del 3% del Parlament fa anys. Si Pujol era el pal de paller d'una organització criminal familiar, el tribunal ha deixat l'acusació sense capitost.
Pujol és una referència recurrent per a qualsevol polèmica. Javier Mariscal va desdenyar la festa de Sant Jordi: “Ara que aviat el pobre Pujol ens deixarà, ja podem eliminar Sant Jordi”, mentre Illa va recuperar la històrica xocolata amb melindros al pati dels Tarongers dels governs pujolistes.
I a falta de declaració judicial, a l'hemeroteca digital hi ha frases de Pujol per a tot i per a tothom: “Jordi Pujol: Català és qui viu i treballa a Catalunya. Vox: Espanyol és qui té pare i mare espanyols. Al final hi haurà catalans que no seran espanyols”. Isabel Garcia Pagan, a la vanguardia.cat