S'ha perdut el costum o potser ja tinc massa gran la mainada, però abans es cantava sovint la cançó de l'enfadós. Un clàssic en castellà seria: 'yo sé, yo sé la manera, de dar, de dar la lata a cualquiera' i aixó s'anava repetint fins l'esgotament propi o de l'altri. En català, un clàssic seria: 'mar en dins se'n va la barca, mar endins el pescador' i anar repetint la mateixa cantarella.
Dilluns al mati me'n va venir una altra al cap, que no és del tot una cançó enfadosa, o si ho és, almenys está més treballada:
'Una vegada un ciclista de pega
en una corba va caure al mig del fang
i en el rulé, se li va fer
un gros forat que ell es tapava amb un paper'
.... i vaig pensar en aquesta cançó perque a les rodalies de Badía del Vallés en un nou carril bici que ha fet l'Ajuntament per allí on estan construint el macro edifici d'IKEA, un gos petener es va escapar d'una senyora gran que no el duia lligat i es va creuar amb la roda davantera de la bicicleta, fent que un servidor saltes per sobre de la mateixa anant a parar de morros i cos present per terra. Sort, que duia la motxil·la al davant i portava també posat el casc i només em fan mal els canells de l'esforç per aturar el cop, i alguna que altra rascada al genoll. El gos está bé, se li va trencar una cama diria jo, tampoc és que fos culpa seva, són coses que passen.
Aquest incident va fer canviar els meus plans i en comptes de seguir fins arribar a Badía per anar després cap a Ripollet, vaig agafar un altre carril bici que voreja l'altra banda del solar on fan l'Ikea (paral·lel a l'autopista) i allí em vaig trobar aquesta preciosa esglesia románica en perfecte estat. Al costat de l'Esglesia hi ha una casa de tres plantes d'estil noucentista també en molt bon estat.
Casa i Esglesia resten tancades, no ho entendreu en veure la foto que encapçala aquest comentari, però si veieu (foto del final) de que estàn envoltades, ho comprendreu de seguida. El que no sé que faràn amb aquesta Esglesia, em sembla que s'han de conservar.
Casa i Esglesia resten tancades, no ho entendreu en veure la foto que encapçala aquest comentari, però si veieu (foto del final) de que estàn envoltades, ho comprendreu de seguida. El que no sé que faràn amb aquesta Esglesia, em sembla que s'han de conservar.
Crec recordar que a Saule de Tars li va passar una cosa com ara aquesta que t'ha passat a tu, amb petits variacions. Tenint en compte que ara arriba el Sant Pare, vès que no hagi estat un senyal del Senyor perquè et converteixis.
ResponEliminaLa meva mare em cantava aquesta cançó del ciclista. Un clàssic.
ResponEliminapreciosa ¡¡¡
ResponEliminano m'espantis Lluís, que després vaig veureuna alzina con la que es aparèixer la Mare de déu a Fàtima. Seràn senyals divines....?
ResponEliminaTu diràs, si són senyals divines! Com en podries dubtar? Et veig ficat a monjo de Montserrat abans que arribi l'hivern.
ResponEliminaverge de la vera creu...estic redimit, lloat sia el senyor!
ResponEliminaJo conec aquesta canço amb variacions. En la meva hi APAREIX UN CAVALL. Ves que en Lluís no tingui raó!
ResponEliminaMonje de Montserrat ?? jajajajajaja
ResponEliminaEso si que me gustaría ver!!!!
Bien que podrías haber pedido a la dueña del perrito para sacarte una foto a ti cuando estabas de bruces.
Pero el perro está bien? Si le rompió una pierna no estará tan bien. Sera que el perro estaba asegurado? Si es así pedías una indemnización.
Cuanto a la casa y a la iglésia quien sabe si van desaparecer para hacer aparcamiento del Ikea.
eso es una de Luis. El perro es que era ya un poco mayor, sinó se rompió la pierna bastante se quejaba, y la dueña era también muy mayor. Son cosas que pasan. En cuanto a la Iglesia, me parece que por ley se debe de conservar, aunque igual un dia de estos va una excavadora y se la carga.
ResponElimina