Els pobles sub-alterns prenen (o si voleu reben) més que donen, en assumptes de llenguatge. Una llengua és molt més que 'aixó' que manegen els guies de turistes, els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnòcrates 'a la violeta'. Un idioma és, primer que res, un dispositiu de pensar, de sentir, de comunicar-se, especificament determinat. Des que l'home és home, el seu instint i la seua vocació ha estat 'parlar'. Ara procuren que no parle. O que, a tot estirar, repetesca el que sent. Hi ha una sórdida i sorda conspiració per a convertir-nos de parlants en oients. I és obvi que, actualment, una llengua no pot sobrevivir sense la pròtesi de l'oficialitat i del gran negoci.
Les llengües del demà són les llengües d'un 'món feliç' - JOAN FUSTER
.png "English"){kind=small}
3 Comentaris
completament d´acord ¡
ResponEliminaReconec que en Joan Fuster el tinc molt oblidat, tot i que m'havia agradat molt. L'aforisme que tens penjat actualment em sembla molt bo, i m'ha fet pensar sobre coses meves. I això vol dir que en Fuster encara ens dius coses.
ResponEliminaQuan els aforismes d'algú no són caducs i encara ens aporten quelcom, vol dir que aquell qui els ha escrit ja es pot considerar un clàssic: és el cas d'en Joan Fuster. Les seves frases encara les trobo molt punyents.
ResponElimina