Els aldarulls de Lloret de Mar d'abans d'ahir a la nit són un fet puntual dins d'aquest turisme de borratxera que tenen en aquesta població, i res tenen a veure amb els que s'han produït aquesta mateixa setmana a diversos barris de Londres. Aquests últims són més que un fet puntual a banda de ser molt més greus i amb un pòsit sòlid que els ha provocat, més enllà de la causa inicial de la mort d'un noi negre de 29 anys pels trets de la polícia. Hi ha un comentari a la contraportada de 'el Periódico' d'avui de Bernat Gasulla que analitza els fets i les causes d'aquests aldarulls, que us deixo a continuació.
" ... Després de les últimes matinades de disturbis en diferents barris de Londres ha resultat massa difícil resistir la temptació de recordar un dels grans èxits del rock dels 80: London calling, de The Clash. És gairebé inevitable per als que vam néixer a mitjans dels 60. Aquella cançó ja parlava de manera punyent i rabiosa amb la veu del malaurat Joe Strummer de guerra urbana, de violència, de marginació, del sistema opressiu que oblida, si no destrueix, els més desafavorits.
És força perillós intentar teoritzar sobre l'origen dels disturbis i de la violència en general, però, arqueologia musical al marge, London calling ja posava al damunt de la taula molts dels factors que han conformat el polvorí social sobre el qual se sustenten nombrosos barris de la capital britànica.
Ha passat molt de temps, però hi ha qui podria pensar que el Regne Unit fèrriament dirigit per Margaret Thatcher no tenia tantes diferències amb el país llimat per les retallades de David Cameron. On abans hi havia xenofòbia pura i dura, ara es produeix el fracàs reconegut per tothom de la barreja de cultures i ètnies de què havien estat tan orgullosos els londinencs. On abans hi havia vagues salvatges contra les reformes industrials de la Dama de Ferro, ara els estudiants clamen contra l'encariment del sistema educatiu.
Gairebé tant és saber quin ha estat el detonant de l'explosió. El que resulta realment transcendent és reconèixer i situar l'explosiu, que s'ha anat acumulant, com un sediment de polítiques socials i econòmiques agressives amb capes importants de la població. Aquest sediment explosiu no és exclusiu del Regne Unit. L'antecedent més similar el trobem en l'esclat social que es va produir a la banlieue parisenca. Un incident racial va acabar sent el catalitzador d'una reacció social de violència inusitada. Moltes altres vegades, el malestar no s'expressa de manera violenta, però seria molt arriscat ignorar-lo. Com va cantar Strummer:
«Us parla Londres. S'ha declarat la guerra»"
SBD - 09/08/11
No lo tengo claro. Al igual que aquí se presentan indignados y algún perro flauta, allí van al saqueo indiscriminado, con capucha y bufanda...Se me da que son consumidores compulsivos sin capacidad adquisitiva...
ResponEliminatan sols es la decadència Miquel, els penúltims estertors d'una societat malalta abocada a la seva fi com a tal.
ResponEliminaAvui he vist fotografies dels "disturbis" de Londres i m'ha xocat una foto de la premsa: tot crema i en primer pla un taxi anuncia "Billy Elliot, el musical". Curiosament, Billy Elliot està ambientat en les revoltes dels miners de l'era Tatcher, i hi ha escenes com les d'ara.
ResponEliminaBromes a banda, em demano perquè no surt més gent al carrer, i em demano també quan tardarem nosaltres a sortir i a dir clarament les coses.
tot aixó que está passant (no es per fer-me el fatxenda) ja ho explicava en una novel·la escrita fa deu o onze anys "El Darrer Home" de la que a vegades n'he publicat algun tros.
ResponEliminaPinta malament i el contagi es pot estendre com la pólvora per altres països europeus. Aqui com sempre serem els últims, fins i tot en aixó, si encara tenim pendent la revolta que no varem fer quan pertocava. Haurem de veure com tenim la Gallineta d'en Llach.
LLUIS : Hoy debe de leer las declaraciones del asesor de Rubalcaba, se espera un otoño caliente..Lo habrá. De todas formas, convendrá conmigo, que esta revuelta es de Blak berry, o sea tecnología punta. Con 15, 16 o 17 años, no es normal que lleves una terminal de 400 euros mínimo. No es normal. Por lo que yo voy, desde lejos, sacando mís conclusiones. Lo primero y, no me canso de argumentarlo, es que hemos perdido nuestra capacidad de sacrificio. Todo lo que se desea, se tiene que tener y para ayer a ser posible. Cualquier sueldo que te den es una estafa y para eso que trabaje el dueño del local, olvidándonos que nuestros padres trabajaban en dos sitios porque no le llegaba el sueldo con un solo trabajo. Mí hijo no va ser menos que los demás y, por eso le compro la moto, le pago el seguro y le doy pasta aunque las notas que me traiga sean infames. Mi hijo ha de estudiar una carrera, porque yo no lo hice...(cuando el crio es más negado que su predecesor)...En fin, las generaciones las creamos los padres, y los padres aceptamos el sistema o nos podemos apartar de él..porque se puede. Ya le digo que no comparo España con Inglaterra en los tñerminos de problema social. Un placer. Miquel. Salut
ResponElimina¿No era més aviat "London's burning! London's burning!"
ResponEliminaA mi, que era més aviat tirant a "cumba", m'ha recordat la vella cançó de foc de camp:
Londres crema, Londres crema, correm-hi correm-hi, foc foc, foc foc, se'ns ha acabat l'aigua.
doncs no ho sé Brian, a sota hi ha el video de Clash, pero aqui no tinc só.
ResponEliminaMiquel, todo eso que dices es cierto, por supuesto. Trabajo en educación y lo que se ve allí es para escribir una trilogía. La desaparición del esfuerzo, la inmediatez, etc. Algo debe de haber de todo eso, pero también hay algo más: Inglaterra ha llegado al punto más alto en Europa en diferencia de ricos a pobres. La clase media desapareció hace años y los pobres lo son cada vez más. De modo que eso que vemos ahora sucedera cada vez más, y no sólo allí.
ResponEliminaAlguna cosa important està passant arreu. Ja no és només Anglaterra: Hi ha el nord d’Àfrica, els polvorins de les barriades de les grans ciutats, els indignats d’aquí., i els de Grècia...Potser la gent s’està afartant d’un tipus de vida i uns models que ens duen enlloc.
ResponEliminaSalut.