A voltes amb el somni que comentava ahir, i que possiblement té veure en què estic llegint 1Q84 de Murakami, on surt una escriptora de 17 anys que ha escrit una novel·la 'la crisàlide de l'aire' on surten dues llunes, molt i deu tenir a veure, tot i que a vegades un té somnis totalment inversemblants, on se solen barrejar vius i morts, coneguts i desconeguts sense que hom ho pugui controlar.
No se m'ha ocorregut mai intentar donar cap sentit als meus somnis, ni interpretar-los, prou feina tinc a memoritzar-los només llevar-me per no oblidar-los atès d'ells, dels somnis, n'han sortit poemes, idees i soluciones a problemes no resolts el dia anterior. Somio molt, cada dia i en colors. Dic de colors perquè es veu que en colors no hi somia tothom - ja ho explicat alguna altra vegada - A més a més, sobretot si són malsons, d'aquells que et despertes entresuat i angoixa't, encara que em llevi, faci el pipí i begui un glop d'aigua, en tornar-me a posar a dormir el malson continua, i no pots fer un reset i canviar-lo.
Somio històries prou coherents en el sentit d'estructuració del tema a tractar, inici, desenvolupament i final, sovint bastants surrealistes, només que el final sovint l'esmerça el despertador a les 6.15 del matí. Abans, de jove somiava suposo el que tothom, que anava despullat i no trobava roba per tapar-me les vergonyes (inseguretat: diuen), o que corria mentre algú m'empaitava i les cames em feien figa, o un clàssic, que volava. L'acte de volar és curiós, atès primer volava d'esquena, o sia tal com estàs estirat al llit, t'eleves i voles com si fossis una catifa d'Ali Baba i els quaranta sociovergents. Però amb el temps el cervell escadusser ho va millorar, fins a l'últim no fa massa temps en què simplement agafo embranzida i en fer un fort salt ja m'elevo i volo com un Superman qualsevol, però en suspensió, com si eliminés la gravetat. Afortunadament doncs, entre somiar de nit i fer-ho també de dia estic molt poc temps en contacte amb el món real que no m'abelleix gens ni mica.
No se m'ha ocorregut mai intentar donar cap sentit als meus somnis, ni interpretar-los, prou feina tinc a memoritzar-los només llevar-me per no oblidar-los atès d'ells, dels somnis, n'han sortit poemes, idees i soluciones a problemes no resolts el dia anterior. Somio molt, cada dia i en colors. Dic de colors perquè es veu que en colors no hi somia tothom - ja ho explicat alguna altra vegada - A més a més, sobretot si són malsons, d'aquells que et despertes entresuat i angoixa't, encara que em llevi, faci el pipí i begui un glop d'aigua, en tornar-me a posar a dormir el malson continua, i no pots fer un reset i canviar-lo.
Somio històries prou coherents en el sentit d'estructuració del tema a tractar, inici, desenvolupament i final, sovint bastants surrealistes, només que el final sovint l'esmerça el despertador a les 6.15 del matí. Abans, de jove somiava suposo el que tothom, que anava despullat i no trobava roba per tapar-me les vergonyes (inseguretat: diuen), o que corria mentre algú m'empaitava i les cames em feien figa, o un clàssic, que volava. L'acte de volar és curiós, atès primer volava d'esquena, o sia tal com estàs estirat al llit, t'eleves i voles com si fossis una catifa d'Ali Baba i els quaranta sociovergents. Però amb el temps el cervell escadusser ho va millorar, fins a l'últim no fa massa temps en què simplement agafo embranzida i en fer un fort salt ja m'elevo i volo com un Superman qualsevol, però en suspensió, com si eliminés la gravetat. Afortunadament doncs, entre somiar de nit i fer-ho també de dia estic molt poc temps en contacte amb el món real que no m'abelleix gens ni mica.
.png "English"){kind=small}
19 Comentaris
És curiós això dels somnis. Avui he sommiat amb el meu primer 600. Me l'havia aparcat un company de feina (que fa 40 anys que no he vist) i el mal rotllo que he tingut al despertar-me i durant el dia per recordar el seu nom. Ho he aconseguit, però ha estat una veritable tonteria aquest desfici.
ResponEliminaJo sempre volo en suspensió vertical. En els somnis, vull dir.
ResponEliminaEt pots creure que sempre que somnio també somnio que he de recordar si ho he fet en blanc i negre o en color i no hi ha manera? Hi ha cues de pansa als somnis? :)
ResponEliminaDurant un temps em vaig entrenar a recordar els somnis, seguint les pautes de Freud i Jung: una llibreta al costat del llit, i apuntar el que recordes abans de res. Passat un temps, la memòria del somni millora notablement.
ResponEliminaSobre si somiem en blanc i negre o color, fa poc he descobert el secret: en el somni, el color no és una dada rellevant i per això no el recordem o pensem que somiem en blanc i negre.
Però al marge de tot, l'activitat mental del somni sempre serà un misteri.
succeeix a vegades Marta, jo vaig somiar fa temps que anava en el tomilet, que és més antic encara que el sis-cents.
ResponEliminaporta el casc per si de cas Jordi, encara que sigui en somnis.
ResponEliminano hi ha cues de pansa, perònomés llevarte si el vols recordar has d'apuntar-te el guió, hi ha somnis que s'esborren només aixecar-te i altres no, persisteixen, solen ser els més intensos.
ResponEliminaluís, No facis massa cas de Freud, anava mal cardat i no s'aclarava, tot aixó dels somnis és molts més senzill, al dormir, el cervell no el controlem i va a la seva bola.
ResponEliminageneralment els meus son en color...i de vagades sé positivament que estic dintre de un somni...
ResponEliminaI el cjuriós és que no tan sols ets dintre sinñó que analitzes i raones. L'altra dia somiava que havia tocat no se qué del blog i no sortia res a la pantalla, i jo mateix em deia en somnis, no és cert aixó no ho has tocat, és només en el somni...
ResponEliminaCarai, Francesc...! No em fico en com escrius (ni en les faltes ortogràfiques que fas), però quan llegeixes procura no fer tantes diagonals, que te la fots.
ResponEliminaFa temps que no somio que volo, però en els darrers somnis en què volava no m'aixecava més d'un pam de terra. Això sí, el vol era ràpid, satisfactori i poc perillós. Evidentment, vaig concloure que era un home de poca volada.
ResponEliminaNomés conec una persona que estava segura que somiava en color. Era un amic que tenia sobretot somnis inspirats en les novel·les de J. G. Ballard i em deia que no volia despertar-se.
saps Lluís, no entenc que vols dir amb aixó de les diagonals. Me lo explique si us plau
ResponEliminaSaps Pere, no m'ho havia plantejat mai si somiava en colors o no, però un dia fa ja anys, a Catradio sortía un senyor que parlava de somnis i en esmentar-hloem vagi adonar QUE SI SOMIAVA EN COLORS, suposo hi somia tothom, no ho sé. . .
ResponEliminaBueno. y ahora algo más curioso...Mí madre me decía que cada vez que se soñaba con dientes, con la caída de los mismos, o con sangre en las encías, era premonición inmediata del fallecimiento de un familiar cercano o un amigo íntimo. esta entarada ha sido curiosa por el tema, pero antes de ayer soñe que iba a jugar al tenis a Montjuich (jamás he jugado al tenis y no me se ni las reglas), y subiendo por la ladera me iban sangrando los dientes y se me iban cayendo...Me desperté a las 4 de la madrugada porque el sueño era realmente macabro....y no me volví a dormir...A las 8 estaba ya en el comedor de las monjas ...Salí a las 11...porque me llamaron por teléfono...Me anunciaron la muerte repentina de Guillermo, un gran amigo...un gran amigo...Hay sueños que son una putada...
ResponEliminaAixò de resoldre problemes, o seguir amb els versos del dia abans em sembla recurrent. Com volar (jo no volo, levito lentament). Ara, que mai no he hagut de tapar-me vergonyes. Als somnis som molt més agosarats, això sí.
ResponEliminaJo no recordo cap somni en blanc o negre, els meus sempre son amb colors. Si que és curiós això que et passa...potser es que veies molt la tele quan era en blanc o negre jajaj
ResponEliminaAlguna vez mis sueños conllevan una insólita entonación dulce y erótica que suele afectarme durante largo rato una vez despierta. Si tuviera esos sueños cada noche, preferiría dormir a estar despierta.
ResponEliminalo mismo me sucede, o sucedía, últimamente no tengo este tipo de sueños, aunque algunos eran realmente para seguir durmiendo. recuerdo uno con Angelina Jolie (y eso que no seria mi tipo de mujer) maravilloso, platónico, bucólico, una delicia de sueño...
Elimina