-
Dir "zorra" a la dona no constitueix menyspreu o insult si qui utilitza aquest terme ho fa "per descriure un animal que ha d'actuar amb especial precaució", afirma l'Audiència Provincial de Múrcia en una sentència, que revoca la condemna d'un any de presó per a un home per un delicte d'amenaces.
La sentència indica que el Jutjat Penal número Dos de Cartagena va condemnar l'acusat a la pena d'un any de presó per un delicte continuat d'amenaces en l'àmbit familiar al considerar provat que, a través d'unes trucades telefòniques fetes al fill comú, va arribar a dir que veuria la denunciant "al cementiri en una caixa de pi". L'Audiència Provincial de Múrcia no aprecia en els fets provats que en el comportament del denunciat hi hagués una situació de dominació sobre la seva dona, motiu pel qual el condemna a la pena de vuit dies de localització permanent per una falta d'amenaces lleus.
Vist així la sentència sembla un disbarat i fa que que els jutges a vegades no semblin d'eixe món, però, ahir vaig escoltar a Rac1 a l'advocat defensor d'aquest home Santiago Castillo que deia que en una conversa telefonica entre el fill i la mare per telèfon en mans lliures, l'home - que viu a Ciutat real - li va etzibar a aquesta: 'Dile a tu madre que haga com las zorras y vigile bién por delante y por detras no sea que caiga en algun peligro', lo qual és una amenaça, no un insult i per amenaces l'ha condemnat el jutge del Olmo. Compte, que de seguida tothom s'ha tirat damunt del jutge sense conèixer exactament com i quan li va dir suposadament 'zorra' a la seva dona, o exdona, i, vist així no és tan disparatada la senténcia. I és que sovint, massa sovint ens costa entendre sentencies dels jutges que sovint també es limiten a aplicar la llei segons la informació que tenen del cas i que encara que a vegades no ens semblin de sentit comú, solen ser ajustades al dret. Al cap i a la fi, són ells els jutges, no nosaltres, els llecs en la matèria.