Santiago Niño Becerra opina que estem "més enllà del crac", que ja s'ha produït. Segons l'economista, "es va produir el 2010, però ara ja estem més enllà i continuem caient". Des del seu punt de vista, a més, "és impossible sortir-ne amb les eines que s'han fet servir abans, en altres crisis".
Fa bé d'avisar-nos, tot i que em temo que fa temps els "curritos" ens n'hem adonat que aquesta no és una crisi sistèmica o passatgera, sinó que és la mare de totes les crisis i amb el vaixell d'Europa a la deriva enfrontat com una barqueta al procelós i turbulent mar del desgavell de la mundialització, o sia davant la tempesta perfecta, i aquí no hi ha ni capità, ni mariners, ni tan sols un grumet que siguin capaços de pilotar la nau per dur-la a port. 
La cosa pinta molt malament i el més fotut és que no ens podem consolar donant-li la culpa a José Luís Rodriguzez, ja es veurà que farà Mariano Rajoy a partir del 20N, però no cal ser molt espavilat per afirmar que res canviarà i seguirem camí del pedregar sens remissió (de inútil a inútil i tiro perquè em toca). A més a més, el problema no és Grecia, on, diguin el que diguin crec que Papandreu ha obrat amb molta habilitat amb la gestió de la crisi. Salvar Grecia és pecatta minuta, el preocupant és que darrere de Grecia va Itàlia i després Portugal i Espanya i aquí ja no hi ha possibilitat de salvacio ni de rescat. Europa i el maleït euro s'ensorren amb els sus fonaments i aixó no hi ha qui ho aturi, menys encara Merkozy que com al joc de trencar l'olla van donant pals de cec sense encertar, potser perquè no hi ha l'olla i ells aixó ni tan sols ho saben. Ja ho deia en Joanet de can Maguerris, aixó de l'Euro serà la nostra ruïna, i en Joan no és economista, però s'hi fixa molt. Molt més que els qui s'hi haurien d'haver fixat. Aquí pocs complien els requisits per entrara a Maasstrich, però qui més qui menys va fer trampes per ser-hi, no tan sols Grecia. Brusel·les sabia d'aquestes trampes i no va actuar, de la mateixa manera que veia el desori del totxo a Espanya (19% del PIB quan als EEUU és el 4%) i tampoc va fer res, o només tímides reconvencions a la zona del  País Valencià. Tampoc varen fer res els Governs Espanyols, ni el del Sr.Aznar que va aixecar la veda pel disbarat ni José Luís Rodriguez, entestat en negar que hi havia crisi fins que la evidència era tan evident que ho va acabar acceptant, aplicant mesures equivocades una rere l'altre com el nefast inùtil i onerós pla E, potser perquè no dona per a més (va aprendre economia a Sevilla en un parell de tardes) I aixó és el que hi ha a Europa, una colla d'incompetents, d'indolents mentals que ens mal governen i que són incapaços de trobar una solució a tot el que ens ve al damunt. 
Cal recordar que l'any vinent farà cent anys de l'enfonsament del Titanic "Ni Dios lo hunde" deien cofois els seus constructors. Déu potser no com a ésser inexistent, però un simple iceberg si que el va ensorrar, i a Europa l'enfonsarà no un simple iceberg, sinó una colla de ximples. Ja ho deia la iaia de Cioràn:No hi ha res a fer, no hi ha res a fer, o com con resa una pintada d'un filsòfof de l'spray a la vora de casa "A tomar pal culo too"