Des d’infant que en el meu entorn he parlat en català. No ho recordo del parvulari a la Casa de la Caritat on ara hi ha la plaça Marcet, amb Sor Teresa i Sor Pilar, les monges paules, suposo que amb elles devia xampurrejar en castellà, però vaig fer l’ensenyament en català a Cal Sr. Vall, i en català/castellà el batxillerat a la Acadèmia del Sr. Caldes. Obviament els llibres i examens eren en castellà, pero les classes es donàven en català o castellà segons el professor.
Per a mi ser català és un estat natural que fa no necessiti reivindicar-me de tant en tant, ni manifestar-me, ni fer-ne apologia, simplement ha estat de sempre un fet natural.
Per a mi ser català és un estat natural que fa no necessiti reivindicar-me de tant en tant, ni manifestar-me, ni fer-ne apologia, simplement ha estat de sempre un fet natural.
A meitats dels cinquanta va començar a arribar el flux gros de la immigració andalusa, murciana i extremenya que obviament ni parlàven ni entenien el català i més en l'época en que estavem sota el jou franquista, per tant predominava el fet de parlar en castellà per entendre's.
Bastants d'aquests immigrants d'aquells temps varen entendre i parlar la nostra llengua i els seus fills també. El curiós és que hem retrocedit, i els nets i besnets d'aquests, malgrat haver fet l'ensenyament en català, la gran majoria no el parla, tot i saber-ne. El perquè d'aquest retrocés no el se, ni tinc cap explicació ni he trobat ningú que me la sabés donar.
La novel·la els altres catalans d'en Francesc Candel em va ajudar a entendre moltes coses dels nouvinguts i llegir en català va arribar més tard, gràcies a Incerta Glòria que tenia el meu pare i que va canviar el meu hàbit de llegir en castellà, però aixó és ja una altra història, o potser part de la mateixa
Coincideixo amb tu, Francesc. Parlar, pensar, llegir i escriure en català és un fet natural en mi. I, en tot cas, la meva meva reivindicació de catalanitat és ser jo mateix.
No suporto, però, les tocades de collons. No suporto les agressions de cap mena quan està en joc la convivència. Per exemple, en el cas de l'educació. Tots hem acceptat de forma natural que l'escola, per exemple, es faci en català sense menyspreu de la individualitat. No entenc tampoc que la gestió dels recursos econòmics es faci des de fora. No perquè consideri que ha de ser un altre estat qui els administri, sinó perquè crec que la bona economia comença per dur uns comptes raonables a casa i després en el teu municipi. La resta dependrà sempre de pactes entre poblacions, comarques o el que sigui, que depenguin d'unes infraestructures comunes.
Al final, la dependència acaba quan ja no queda res a repartir. A partir d'aquí és fer turisme. I un turista no t'ha de dir com has de viure, com has de pensar ni en quina llengua t'has d'expressar.
Espectacular ¡. Molt bé. Completament d´acord; i amb al Sr ENRIC també...Salut
Crec que és el nostre fracàs com a poble que la integració no comenci per la llengua. Sembla inconcebible avui per avui, viatjar a un indret on hi ha una altra llengua i no aprendre-la perquè no cal, però aquesta és la realitat catalana.
I la culpa no és pas de l'estat espanyol. Som nosaltres qui hem cedit, per més que hi hagi presions o xantatges lingüístics.
Però nbo cal lamentar-se, massa ho hem fet. El que cal és mirar de fer les coses millor, i començar avui mateixa, ara, ja.
Això dels fills i els néts... penso que en grandíssima part té a veure amb els temps que vivim. M'explico: la llengua entra a través de l'entorn de cadascú, i una part molt important de l'entorn són els mitjans de comunicació. El mitjà més influent, que continua sent la televisió, disposa a Catalunya de... quants? 40 canals? en castellà, sis o set en català. Això és castellanització. El cinema és un altre d'aquests mitjans, i ja coneixem la preponderància absoluta del castellà, que fa que un jove trobi normal veure una pel.lícula "guai" doblada al castellà però no al català.
Aquesta resposta meva és una simplificació, però no vull escriure un article i menys un llibre, hehe... En general, però, considero que els trets van per aquí, en bona part. Com diu l'Enric, si ens toquen el català a l'escola, la línia de flotació hauria estat bombardejada. Achtung, perill!
POTSER MOLTES D'AQUESTES COSES Enric, ens passen perquè som un pais mesell de mena, i molt desunit davantla confrontació amb l'adversari
Salut MIQUEL.
hi ha moltes coses que ens passen Joan de les que culpem a l'Estat Espanyol, y sovint no és així, l'error es nostre, pero és més fàcil no fer res i donar la culpa als altres.
la Tele ha fet u està fent molt de mal i ek fet que hagu vingut tanta immigració de sudamèrica també. La realitat és que no necesiten parlar ni entedre el català per moures per Catalunya.