Aquest 2011 hem viscut perillosament i han passat moltes coses, poques de elles bones. Hem après però, que podem viure amb molt menys, una austeritat reclamada des d'aquí (i practicada) fa temps. Hauriem d'haver après a donar importància al que realmente en té i deixar de perdren's en fotesses. Hem descovert ja, que el Govern nou és igual d'inùtil i incompetent que l'anterior, que la classe dirigent política és un ermot de lucidesa intel·lectual, i no són més que quatre indocumentats, com Montoro, l'aprenent d'economista que té la santa barra de culpar del déficit Espanyol a les autonomies mentre es fa el ronso a treure's els diners que ens deu de la cartera i, vulgar com és i carent de recursos dona la culpa als d'abans que diu han deixa't un gran forat al calaix, calaix del que ja n'havia de saber el seu contingut o bé és idiota, i malgrat saber segurament el seu contingut més aviat és el segon. Veient ahir la fotografía de Lehmann Guindows, Montoro, Santamaria i Ana reMato amb cares serioses, em semblava estar veient els quatre genets de l'Apocalipsi. 
Hem aprés aquest any a despreciar definitivament a aquesta tropa de farsants nomenats clase política, que ni tenen classe ni fan polìtica i malgrat tot encara hi ha massa gent que va a votar. Hem après la inutilitat del Senat, dels Sindicats i que a les millors families sempre hi ha algú que posa la ma fraudulenta al calaix, fins i tot la del Borbó. 
Hem vist i comprovat que Millet i Montull continùen en llibertat, mentre els dictadors també la palmen i el qui l'ha de substituir Kim Jong un és clavat a un Dj Bolivíà de Granollers que conec (ves que no sigui ell mateix, que es un catxondo). Ens hem assabentat (de fet ja se sabia) que dur residuus nuclears a França ens costa 60.000 euros diaris i ens ho diuen i es queden tan amples, mentre adjudiquen el futur cementiri d'aqui al lloc menys addient però que té menys protesta popular. Hem comprovat que el Govern dels millors és un desastre de igual magnitud que l'anterior, només que aquest actual a més a més, és dedica sistemàticament a expoliar als ciutadans i destruir el que en quedava de l'estat del relatiu benestar.
Hem après tambè que els economistes no hi entenen un borrall d'economia però almenys nosaltres ja sabem que és la prima de risc i qui la remena, els antics caps de Luis de Guindows, i que els alts executius dels bancs cobren un 'pastón' i es proporcionen uns fons de pensións de cagati lorito que diria en Pepe Rubianes. Hem vist 'massa' últimamen l'ombra sinistra del sense bigoti arreu i que la seva esposa com en un miratge o un malson agafava les rendes de l'Ajuntament de Madrid (que els déus els ajudin)
I malgrat tot hem superat tanta inaniciò mental i més, lo qual vol dir que estem preparats per afrontar el nou any 2012. De fet, les úniques alegries que ens ha donat la vida enguany a banda de questions particulars i puntuals de cadascú, ens las han proporcionat els homes d'en Pep Guardiola o Andrea Motis. I és que a vegades, les coses grans son petites i les petits grans, i a vegades les petites coses ens recorden o transporten als temps de roses, guardats en un racó, en un paper o en un calaix.


 BON ANY 2012!