No em crec les xifres d'atur que dona l'impresentable Estat Espanyol de 4'4 milions d'aturats. No m'ho crec perquè aquestes xifres no són certes, car si ho fossin hauria esclatat ja una revolta social i la gent estaria assaltant supermercats per agafar menjar. Quan anàvem com una moto i creixiem més que cap país europeu mentre edificàvem tot i més i els economistes més savis (parlo del 2006) deien que en els anys següents faria falta un milió de ma d'obra forània (un d'ells Josep Oliver), teniem ja un atur d'un 10% estructural, o sia un milió llarg d'aturats perennes, més, amb la crisi podriem afegir-hi un altre milió llarg d'autonoms dels de con iva, no, sin iva, més l'economia submergida que seria un altre milió llarg. També és cert que els aturats que fan algun curs de capacitació no consten com a tals, aquesta és la gran trampa d'Alemanya amb aquestes feines de precari, tot i que no deixa de ser una solució; l'Estat et paga el lloguer, llum i aigua i a canvi tu treballes del que et diuen quant t'ho diuen sense cobrar (més o menys com els esclaus). 
Aquest 10% d'atur estructural o crónic diu Niño Becerra que no ens el traurem mai del damunt. I és que aixó és Espanya, una unitat de destí en l'irracional, una vella dama decadent que ens puteja i a sobre ens fot els quartos i ni tan sols ens la podem beneficiar. Potser seria hora de marxar d'aquesta llar inhòspita que tant malament ens acull, i com a més a més tampoc ens vol, jo seria partidari de tancar les caixes i tirar pel dret. No cal peocupar.se d'un Estat parasitari, decadent, morós i ruinós que no té ni diners per posar combustible als seus tancs i avions. Fot-li Artur.