Hi ha moltes costums que no entenc per més anys que visqui, com gastar-se els diners en petards per Sant Joan per cremar-los, o beure cava brut. Una altra d'elles és el fet de disfressar-se pels Carnavals, que comporta a més a més com pasa per les festes de Nadal una espècie d'obligació d'estar o aparentar estar content, alegre i feliç. I, sincerament aixó de disfressar-se, o la rua ho trobo francament patètic i demodé, tranuïtat, vaja. A banda que no està excessivament arrelat a casa nostra, és que sóc incapaç d'entendre perquè la gent es disfressa per aparentar el que no és, si aixó ja ho fem cada dia de la resta del'any, cadascú amb les seves miseries. Continuem entestats en perpetuar una serie de costums del segle passat en el que en molts aspectes encara hi restem ancorats, sense ser capaços d'entendre que som a un altre segle, en unes altres circumstàncies i amb molts problemes. Problemes que no desapareixeràn perquè un dia a l'any ens disfressem del que no som i que no duu doncs, enlloc. Costarà entrar en el nou segle de ple, i pel que es veu de rebaixes, l'any 1912 es va enfonsar el Titànic, en canvi el 2012 s'ha escorat un creuer a 100 metres de la platja per culpa d'un capità xitxarel·lo, i ha embarracat un barquet a Formentera. Fins i tot en la tragèdia hem perdut grandessa i dignitat.
-
Venezuela - Un día de hace ya unos cuantos años, justo al llegar a Igualada en una tarde lluviosa para dar una charla en un colegio, me sonó el teléfono. Alguien que...
-
Las horas vivas, las horas muertas - Cayo Tito Sulpicio se rascó la barbilla cuando le presentaron el invento que había encargado. Su envergadura le abrumó. Se movió en torno a aquella o...
-
Elefantes. - Me he bebido ni sé cuantos elefantes, enteros, con trompa, colmillos y todo, me he comido con labios de cuchara toda la amargura de los días en decliv...
-
Terremotos en Venezuela - Así se produjo el “doblete sísmico” que puede causar réplicas durante semanas Consecuencias de los dos terremotos del 24 de junio en Caracas. Mytaj1/Shutt...
-
El pueblo albanés contra el colonialismo sionista - *OPTM* – 21/06/2026 Transcripción: Arrezafe Las calles de Tirana están en plena ebullición, y no precisamente como las muestran los folletos tur...
-
AHORA LAMINE YAMAL NO ES ESPAÑOL - Mandar a alguien a tomar viento, como expresión castiza, tiene los días contados. El lenguaje evoluciona, también los tiempos, y la cuenta de X de Rodal...
-
La clepsidra de Can Traver - *Anonymus me ha enviado esta semana la foto de una clepsidra que hay en Bigues i Riells, en un restaurante de la localidad. Desconocía su existencia.* *Po...
-
El miracle - El Musa frega les taules, intentant no mirar la mar. El sol cau abrusador com si pretengués esclafar tot ésser vivent. Sota la coberta de canyes de la...
-
El silencio interior - Foto de Kristas Augurs en UnsplashEl silencio no es la ausencia de sonidos sino la plenitud de la presencia en toda pequeña actividad humana. Estando en ...
-
APOTEOSIS DEL PATÁN - Cuando yo era niño o muy joven, estaba convencido de que el paso de los años adorna a los hombres y a las mujeres con un barniz de sabiduría, saber estar...
-
En el reino de los espíritus hambrientos - Suelo leer la prensa en busca de una chispa, de una imagen, de una idea capaz de abrir una entrada del blog. Me interesan especialmente las entrevistas, ...
-
Solsticio de verano - *L*os días son muy largos y las sombras muy cortas, el calor aprieta y la luz intensa deslumbra, la radiación solar es peligrosa. El ruido cada vez s...
-
TOTES LES BATALLES - El llibre de memòries de l'advocada Magda Oranich hauria de ser lectura obligatòria per al jovent que encara ignora els grans canvis que va representa...
-
Donald - Todo el mundo que más o menos me conoce sabe que a mi Donald me parece un personajillo incompetente e incapaz para gobernar una potencia como EEUU. De he...
-
REGRESAS A MÍ - "Dama con sombrero" óleo sobre cartón. 2008. Obra de mi autoría. *REGRESAS A MÍ * *Regresas a mí.* *Lo haces en plenitud* *y afán de aliento....
-
Soñar, tal vez vivir - Y soñé que en otro estado más lisonjero me vi. La vida es sueño, Calderón de la Barca. Pesadilla tremenda la vivida aquella noche. Yo formaba parte de la ...
-
-
Nous apunts sobre la invenció de l'espai públic - La foto és de Paulius Musteikis Nota per Carla Rivera, doctoranda, enviada el 3 de setembre de 2025 *Nous apunts sobre la invenció de l'espai públic* Man...
-
La crònica (gràfica) de Sant Jordi - Com és (més o menys, veig que la *darrera *és de fa dos anys) tradició al blog, penjo la petita crònica del meu Sant Jordi en imatges. És tradicional fer...
-
Ellos lo saben desde siempre, NOSOTROS, cuándo nos vamos a enterar? : ) - * F*uera llueve. Mucho, muchísimo. En este último mes, todo se ha teñido de un verde incandescente. Las torrenteras corretean como hilillos ...
-
FERRETERIA VITAL - *Hola a todos.* *Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.* *Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las pestañas, y...

jiji, molt bo.
ResponEliminaJo odio el carnaval. Representa la rebeldia permesa, sempre que els restants dies de l'any facis bondat i no qüestionis res de res.
Un altre que no li troba cap gràcia al carnaval. Pel que fa a la pèrdua de grandesa, espero que el 100è aniversari de la 1. Guerra Mundial coincideixi, en tot cas, amb una guerra de llençament de tomàquets. Ah, calla, que això ja es fa!
ResponEliminaMenys mal que hi ha algú que no li agrada el carnestoltes o carnaval. Ja em començava a sentir una mica "raro" en aquestes dates.
ResponEliminaDe fet, si vols carnaval, només cal obrir cada dia determinats canals de televisió i determinades notícies.
pos ja sóm cuatre ¡¡¡¡
ResponEliminacinc amb mi, Miquel.
ResponElimina