UPYd ha obert la via al Congrés perquè es recuperin per llei les denominacions en castellà de les diferents províncies, ciutats, municipis i accidents geogràfics de les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia. Així ho han sol·licitat al Govern després de registrar una proposició no de llei. Segons UPYdD el que es pretén amb aquesta proposició és que no s'eliminin els topònims en espanyol que, segons el partit, en molts casos "també s'han eradicat". La proposta té com a fi que el nom en castellà aparegui al costat del topònim en català, gallec o basc.
Té aquesta 'senyora' una obsessió malaltissa en defensar Espanya i criminalitzar la resta de llengues que és parlen a l'estat Espanyol, per activa per passiva i per ¡ derivada, llenya al mono que és de goma. Té un passat socialista prou sabut i és realment un espècimen com ho podria ser Vidal Quadras, nociu, enquistat, retrògrad, ranci i miserable en grau màxim.
El cas de Rosa Díez, es curiós. Segons el CIS és el segón polític més ben valorat. I no deixa de sorprendre, perquè el seu partit, UPyD, de fet i a la pràctica és ella sola. Poca unió (sovint tenen disensions i fugues de militants) progres cap, ans al contrari, és un partit retrògrad i democracia poca, molt poca. No se li coneix a la senyora Díaz cap ideari económic i fins i tot tampoc polític. De fet el seu únic ideari és Egpañña, Egpañña, Egpañña, obviament en espanyol, idioma per cert perseguit i en perill a les autonomíes, segons la seva visió, i aquí comença i acaba el seu ideari. Resultat, la intenció de vot del seu partit va a l'alça com ja es va veure a les últimes eleccions generals. A més a més a Sra. Díez compta amb l'ajuda inestimable de "El Mundo" i "La COPE" i amb aixó va tirant aprofitant que el Pisuerga pasa per Valladolid i que a riu revoltat peix cap al cove. Estic parlant d'una senyora que sense el més mínim rubor va titllar la llei d'immersió lingüística de "kulturkampf", o al President Montilla, el va tractar d'okupa i batasuno. Una senyora que com Maria San Gil (un altra fòtil) es queixaven que boicotejaven els seus actes i les escridassaven, i en aquesta bonica foto que em va enviar Jean Robur, es pot veure a les dues "perles" escridassant a un membre del PNV. L'una i l'altra són pura brossa `plítica, però sobretot La Senyora Díez, fan mal. I tot i que semblava que la idea d'aquesta UPyD de la Sra Díez dissenyada per Pedro J. era per fer mal al PSoE, aquí se'ls hi ha capgirat el guió doncs sembla fer més mal al Pp, però a Pedro Jota també l'hi va bé així, només cal llegir-lo cada dia o escoltar-lo a les tertulies per veure que Mariano Rajoy no és pas sant de la seva devoció, lo seu és Santa Esperanza Aguirre i Gil de Biedma, i Rosa Díez una peça que de moment l'interessa promocionar, de la mateixa manera que si no la considera ùtil, l'ensorrarà amb la mateixa eficàcia. Mentrestant, fa mal a la resta de partits i inexplicablement, atès no té cap ideari a banda de Egpañña Egpañña Egpañña, és un valor polític a l'alça. Trist, molt trist.
Porfa, Sr PUIGCARBÖ....déjela ¡¡¡ Venga hombre...al llegar a Cardedeu se nos parará solita ¡¡¡¡¡
ResponEliminaDoncs em sembla que el Mundo comença a retirar-li el crèdit...
ResponEliminaNo hi ha personatge polític espanyol que em provoqui el que em provoca aquesta dona. És una mala perdedora del congrés del PSOE del 2000 i una ultranacionalista en territoris nacionals. Que està molt bé ser nacionalista espanyol, però no està tan bé voler imposar aquest nacionalisme en un territori que com a mínim té el dret a decidir, o l'hauria de tenir.
A més ella i la seva colla (ja saps, l'actoret...) són uns demagogs espantosos, que critiquen el que després, si ells tinguessin la clau del rebost, farien amb una imponitat bàrbara. Al menys és la sensació que en dóna: no me'n fio ni gota.
Jo li dic Rosita la pastelera doncs és un d'aquests personatges extranys que aconsegueixen treure el pitjor de mi.
Estic convençut que se la pela tot: Espanya, l'espanyol, les "lenguas cooficiales" i la mare que ho va parir tot: ella ha sabut arrossegar-se, com tants altres "polítics", i mite-la: perdedora però visquent del diner públic. Olé tus huevazos!
ResponEliminale pondrán Cara de diez y se quedaran tan anchos
ResponEliminapero va tirant de la rifeta East, que de fet és l'ùnic que l'importa.
ResponEliminaFerran, o com viure sense fotre ni brot tota la vida, malgrat haver perdut sempre.
ResponEliminaBueno, yo soy un bicho raro, soy militante de UPYD y no me gusta el Mundo, ni su director; una persona, para mi gusto, mentirosa y manipuladora.
ResponEliminaRespecto a los nombres en castellano, me parece una idea muy buena. Yo llamo a la capital de Gran Bretaña, cuando hablo en castellano, Londres y no London, eso no significa un desprecio a su nombre, sino una correcta utilización del castellano. Yo digo Lerida y no Lleida, si hablase catalán, diría Lleida.
Respecto a Rosa Diez, yo comparto muchos de sus discursos, otros me son indiferentes y en otros casos discrepo abiertamente; que una cosa es ser militante y otra mudo...
Un saludo.
ahí discrepamos Temu, Rosa Díez es un parásito infumable que no aporta nada, solo rencor y odio, y eso lo tengo muy claro. Jamás un fracaso personal dio lugar a tanto daño.
ResponEliminael problema de las capitales, es que Londres no se llama Londres, sinó London, i Lleida se llama Lleida, no Lérida. Asi de sencillo.
ResponElimina