Amb motiu de la nominació de Michelle Williams als premis Oscar pel seu treball a 'Mi semana con Marilyn', La segona cadena de TVE ha emés un documental sobre un període clau en la vida de Marilyn Monroe: quan va voler deixar de ser sex symbol i començar a ser actriu. De fet, Marilyn no necessitava estudiar per ser actriu, ho era de manera natural. El proper cinc d'agost es compliràn 50 anys de la seva mort i suposo rebrà molts homenatges, però avui vull parlar de la última pel·lícula en la que va participar, una pel·lícula maleïda: Vides rebels.
Possiblement Vides rebels no és el millor títol la filmografía de Huston. Vides rebels és un western crepuscular, amb una visió amarga sobre l'amor, la solitud i la vellesa. Una història de perdedors, escrita per Arthur Miller, casat per aquell temps amb Marilyn Monroe, en què per sobre de tot sobresortia seu trio de fracassats protagonistes interpretat al seu torn per uns actors ja a la recta final, Clark Gable en el seu ocàs com actor, i els altres dos per estar en ple procés d'autodestrucció, Marilyn Monroe i Montgomery Cliff. Per Gable i Monroe Vides rebels va suposar la seva última pel·lícula, Monty participaría en alguna més en papers secundaris, però el seu trist destí tambè estava escrit.
Possiblement Vides rebels no és el millor títol la filmografía de Huston. Vides rebels és un western crepuscular, amb una visió amarga sobre l'amor, la solitud i la vellesa. Una història de perdedors, escrita per Arthur Miller, casat per aquell temps amb Marilyn Monroe, en què per sobre de tot sobresortia seu trio de fracassats protagonistes interpretat al seu torn per uns actors ja a la recta final, Clark Gable en el seu ocàs com actor, i els altres dos per estar en ple procés d'autodestrucció, Marilyn Monroe i Montgomery Cliff. Per Gable i Monroe Vides rebels va suposar la seva última pel·lícula, Monty participaría en alguna més en papers secundaris, però el seu trist destí tambè estava escrit.
El rodatge va ser un veritable desastre: un equip mèdic feia guàrdia permanent en l'estudi per vigilar a Clift i Monroe, que de vegades podia retardar diverses hores abans d'estar llesta per sortir a escena. La pel·lícula mai va acabar d'agradar als productors i passa per ser un títol inacabat que, per raons comercials, va haver de ser acabat per rendibilitzar la maledicció que va semblar haver-se acarnissat en ella. Per això se sol considerar a Vides rebels com una de les pel·lícules maleïdes de la història del cinema.
El primer a caure va ser Gable. L'actor va morir al novembre de 1960 - 11 dies després d'acabar el rodatge -a causa del seu quart infart. Els rumors deien que l'excessiu esforç físic que l'actor, de 59 anys, va haver de realitzar durant la pel·lícula, va precipitar la seva mort, ja que es comenta que va haver de perdre 20 quilos en el rodatge. La dona de Gable va dir que havia mort a causa de les eternes esperes a què Marilyn sotmetia als seus companys en el rodatge. Ben coneguda és la falta de professionalitat i l'egocentrisme de l'actriu, però sembla que les esperes no van ser un factor decisiu en l'infart, sinó més aviat les salvatges dietes a les quals l'actor se sotmetia per intentar enganyar el temps.
Marilyn Monroe va ser la següent en aquesta negra lista. El 5 agost 1962 l'actriu es va prendre una mortal sobredosi de barbitúrics. Avui dia se segueix especulant sobre el cas Monroe en centenars de llibres i articles. Hi ha per a tots els gustos, els que relacionen els Kennedy en el sinistre assassinat de l'actriu, els que culpen a la pròpia Monroe i la seva inestable personalitat i fins als que parlen de la intervenció d'Edgar Hoover per les relacions de Marilyn amb diversos comunistes. El que està clar és que va ser víctima del seu propi mite. Si algú va matar a Norma Jean, aquesta va ser Marilyn.
L'últim damnificat en aquesta trista i sinistra història va ser Montgomery Cliff, un dels millors actors de la seva generació, i una de les persones més autodestructives de la meca del cinema. La mateixa Marilyn el va definir com "l'única persona que conec que està en pitjor forma que jo". L'immortal actor de L'Hereva (1949) i De Aqui a l'Eternitat (1953), era un dels millors exponents dels actors del mètode i una persona turmentada. Al final en el que es coneix com "el suïcidi més lent de Hollywood" va acabar contrarestant la seva angoixant vida - ocultant, entre altres coses, la seva homosexualitat - amb pastilles, alcohol i visites als pitjors antres gais de Nova York. Va morir el 23 de juny de 1966. Encara que la seva breu aparició en Vencedors o Vençuts (1961) va merèixer que fos nominat a l'Oscar com a millor actor secundari -ja havia estat nominat com a actor principal en tres ocasions-, se sol considerar que Vides rebels va ser el seu últim paper important.
Vides rebels va ser el tràgic comiat de tres grans actors de molt diferent estil i un film que va engrandir encara més la fosca llegenda dels seus protagonistes.
És una de les meves pelis de culte, precisament encara fa pocs dies li vaig regalar a una bona amiga, cada vegada que la miro m'agrada més, està plena de frases immenses i crec que guanya amb els anys 'quan menys es mata més dolent sembla'. Estan tots extraordinaris.
ResponEliminaEs una historia confusa, esta la de Marilyn. Me han caido varios libros y todos comulgan en lo mismo, que sabía demasiado y que podía comprometer al Kennedy de turno...Vaya uno a saber. Lo que si es cierto es que era realmente bella. salut
ResponEliminaNo recordo haver-la vista, la veritat és que de "clàssics" n'he vist relativament pocs. Em sembla que puc afegir "lamentablement", i també dir-me que miraré de posar-hi remei. Curiosament, estic segur que m'agradarien moltes de les que encara no he vist.
ResponEliminaJúlia: és de les pel·lícules que deixen empremta, i que cal revisionar.
ResponEliminaMiquel, no s'arribarà a aclarir mai que va passar realment
ResponEliminaval la pena que la vegirs, Ferran
ResponEliminaFa pocs mesos la Sexta 3 (una de les poques cadenes que es deixen mirar) va passar aquesta pel·li, i em va agradar MOLT.
ResponEliminaLluís: tot i que no és acabada, es una bona pel·lícula. Pitjor va ser el rodatge de Casablanca, i no parlem del de la Reina de África.
ResponElimina