Sed de mal és un melodrama gòtic, una tragèdia, plena d'ombres, angles retorçats, humor àcid, amb un personatge shakespearià en primer terme: el brut i desagradable Quinlan, un detectiu magnífic i un policia menyspreable que, encarnat en la humanitat del propi Welles, a la vegada símbol del mal, però amb una resta de noblesa entre les ruïnes de la seva decadència, tal com ho veu Marlene Dietrich en una breu i memorable aparició cap al final de la pel·lícula. El paper del policia de narcotràfic mexicà Mike Vargas i la seva dona Susan (Janet Leigh i Charlton Heston) queda sobrepassat per Orson Welles. De fet Vargas és l'excusa per mostrar-nos Quinlan, omnipresent a la pel·lícula, en una magistral interpretació d'Orson Welles.
Per a mi que no sóc cinèfil, aquesta complexa i recaragolada història de poder i corrupció és una de les obres mestres del cinema, rodada amb un meravellós  blanc i negre, i és que aquesta pel·lícula no es podia rodar en colors, no tindría cap sentit. No ha envellit del tot bé, però l'inici, el pla secuencia inicial de més de 3 minuts és un prodigi de técnica, imaginació i curosa posada en escena. Possiblement el millor i més llarg travelling de la història del cinema, o permeteu-me la frivolité: el primer libdub