Va ser un malentés i no es va morir qui em varen dir que s'havia mort, però jo vaig entendre que habia mort qui no habia mort, o sia l'Agustí. I va, hi anava ahir al migdia conduïnt tranquil i relaxat quan salta una trucada al mans lliures del cotxe i escolto la veu del suposat mort....
- Hola Francesc! Sóc l'Agustí (el suposadament suposat difunt). De que tiro pel dret a la rotonda on circulava per l'ensurt (sustu). 
- ah! Hola Agustì, com estàs? vaig balbotejar.... 
- I vosaltres? -pausa- bé, anem fent. 
- Que volies?... i volia parlar amb qui precisament m'havia dit que estaba mort, i a qui vaig trucar de seguida avisant-lo que el trucaria d'un moment a l'altre l'Agusti, però no des de l'altre barri (el podrien haber enterrat amb el mòbil) sino des de Sabadell. O sia que aquest mort - afortunadament sobretot per a ell - estaba molt viu.