NOMÉS TENIA SETZE ANYS 13.3.12

Una menor marroquina de 16 anys va decidir posar fi a la seva vida a Larache després de ser obligada a casar-se amb el seu violador, 10 anys més gran que ella, i pel maltractament a què va ser sotmesa. Segons explica el diari local Al Massae en la seva edició d'aquest dimarts, dissabte passat la jove va decidir ingerir un verí per a rates a casa de la família del marit, desesperada pel maltractament a què va ser sotmesa per part d'aquesta i del seu marit, així com pel rebuig del seu propi pare a rebre-la a casa.

Ës un dels problemes de l'Islam, que porta 500 anys de retard amb el cristianisme, i es nota, sobretot en el fanatisme exacerbat de molts dels seus seguidors i el nul dret de les dones. Viuen en molts aspectes instal·lats en l'edat mitjana i sobretot les dones no tenen cap dret, com passava aqui no fa pas tants anys. Quina mena de Déu tenen i tenim, que el que ens ha tocat per lloc de naixença deixa'l anar també. Setze anys, violada i maltractada i a més a més obligada a casarse amb el seu violador. Quina justicia divina és aquesta, que collons s'han cregut aquests imams il·letrata i fanàtics que no són més que uns reprimits mal cardats que amb total impunitat humilien i menystenen les dones. No recorden que són fills de mare? o també la varen maltractar a la seva. Obliden aquests personatges que per sobre les lleis injustes dels déus hi ha les lleis dels homes, almenys als països una mica civilitzats, no, evidentment en els que impera la barbarie i el nul respecte a les dones. Només tenia setze anys, i només volia escoltar paraules d'amor senzilles i tendres. No havía tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertava del son dels infants, i ara roman a l'eternitat del son dels justos. Maleïts sian els déus i les seves injusticies o els qui perversament els mal interpreten. No sabem el seu nom, només què era una nena.

LES CAIXES D'ESTALVIS I LES AUTONOMÍES 13.3.12

Només un de cada tres espanyols creu que l'Estat autonòmic funciona "bé o molt bé", segons un estudi de la Fundació de Caixes d'Estalvis (FUNCAS) referit al 2010 i que rebaixa la valoració obtinguda cinc anys abans , quan cinc de cada deu espanyols percebia com a òptim el funcionament autonòmic.

Enfront del 31 per cent que té una visió positiva de l'organització de l'Estat de les autonomies, el 18 per cent estima que el funcionament és "dolent o molt dolent" mentre que un 45 per cent opta per la qualificació de "regular".

Per comunitats, la Rioja i Navarra són les autonomies que més valoren el funcionament de la seva Comunitat, per davant de Múrcia i Cantàbria a més de la ciutat autònoma de Melilla.

Per contra, a Castella i Lleó i Catalunya és on es donen els percentatges més alts de persones descontentes amb el funcionament autonòmic, fins a un 22 per cent, seguides de Comunitat Valenciana i Canàries, amb el 21.

L'informe de FUNCAS destaca que entre 2005 i 2010 es produeix una apreciable caiguda en la percepció que els espanyols tenen del seu Estat autonòmic sent Extremadura i Navarra on s'aprecia més aquesta caiguda.

Sorprén - o no me n'he assabentat - que Funcas no hagi fet el mateix estudi  amb el Govern Espanyol, que actualment no deixa de ser una altra autonomía dins Europa (intervinguda per Brussel·les per cert). Suposo que no els interessa atès és qui els està salvant el cul, i aquí del que es tracta és de criminalitzar sistemàticament les autonomíes, presentant-les com les causants de tots el mals del país. Govern que sembla demostrat es queda cada any des de 1985 el 8% del producte interior brut de Catalunya, o sia uns 16.000 milions d'euros. Però d'aixó no en parla Funcas ni ho comenten massa avui els diaris de Madrid. Aixó no toca, es veu. I compensar aquest diferèncial tampoc, faltaria més.

DANYS COL·LATERALS 12.3.12

"Almenys 17 civils han estat assassinats mentre dormien, entre ells nou nens i tres dones, i cinc ferits, a mans d'un militar nord-americà. El soldat, detingut, va sortir de la seva base a les tres del matí i es va dirigir al poble més proper on va obrir foc dins de diversos habitatges. Algunes fonts parlen d'un excés d'alcohol i altres d'una crisi nerviosa."

Deu ser fotut morir per un error, per un dany col·lateral que es diu eufemísticament i cínicament, és com si t'atropellen travessant (ja se que és difícil) un pas de vianants amb el semàfor dels vianants en verd. Tu, no tens la culpa, però l'error d'un altre t'envia a l'altre barri.

Aquests errors en l'Exercit dels Estats Units, són freqüents tot i la sofisticada? tecnologia que empren, però possiblement els que la fan servir son prou maldestres i de la mateixa manera que els errors dels arquitectes es tapen amb plantes, els de l'exercit quan en cometen un, com els del metges es tapen amb terra. I ja ha de ser fotut més que bonic morir estúpidament per un error, tot i que si et diuen que has estat víctima d'un foc amic i has mort d'un dany col·lateral, sempre ha de reconfortar. En aquest cas, ha estat encara pitjor, ha estat - diuen - un soldat al qui se li ha anat l'olla hi que a més a més ha matat a 9 menors del 17 que ha assassinat. El Estats Units s'han afanyat a demanar perdó i dir que investigaràn que ha pogut passar, però els morts morts estàn, d'un dany col·lateral, aixó si.

L'HOME DIBUIXAT ÉS UNA DONA 11.3.12

Parlava el juny passat de l'home dibuixat, que ve cada mati a peu del Raval de Ca n'Amalia fins el semàfor del carrer de Vilarrubies on demana diners. No obre boca, el caminar pausat amb la mà dreta permanentment disposada a rebre diners com un caixer automàtic, la mirada perduda i el cabell laci llarg el faràn inconfusible als vostres ulls. Sembla talment un zombie, un no viu, o un no mort, un residuu humà, o l'home dibuixat. Pensava avui que l'he vist, en que potser podria parlar emb ell i que m'expliquès - si volia - la seva vida, fer-li alguna fotografia perquè el poguessiu veure i entendre el que intento explicar d'ell. Potser canviaré d'opinió, però de moment he decidit no importunar-lo, en primer lloc per a no difondre la seva deteriorada imatge física i molt em temo si parlés amb ell, l'encara més deteriorada imatge psíquica. Les dues coses per pur respecte pel que segurament havia estat i avui en dia ja ho és.

Avui diumenge pujava de baix el riu amb la bici quan me l'he trobat al seu lloc de treball o de pidolar, i hem parlat. No és un home sinò una dona, Antonia Barba Gil, diu que es diu, i  m'ha explicat que està pendent de cobrar una indemnització d'un accident que va patir i que mentre demana per anar fent, per menjar vaja!. Li he donat dos euros, ja se que no és molt però era tot el que duia al moneder.  Ànima de déu, m'ha preguntat si la foto que li he fet sortiria als diaris, Li he dit que no, que sortiria en un altre lloc on també hi passava gent però no als diaris. Haig de parlar amb ella, m'ha d'explicar més coses de la seva vida, però necessito una llibreta i un llapis que no duia avui.

UN LLORO DE CADAQUÈS 10.3.12

Explica un conte de Pere Calders que a Birmània hi havia un lloro que era de Cadaquès i enraonava en català. El conte, és "Els catalans pel món". Una ironia fina que els catalans es troben per a tot arreu i per això és fàcil que les seves infidelitats puguin ser descobertes. I sinó que li preguntin al conseller Andreu Mas-Colell que el passat mes de novembre va viatjar a Las Vegas, acompanyat d'un tècnic del departament d'Empresa i Ocupació, per fer una primera presa de contacte amb els inversors que impulsen l'Eurovegas.

El viatge, secret i d'amagades, tenia programada una reunió en un complex hoteler de la ciutat de l'oci. Arribat el conseller a l'hotel, esperant l'ascensor per portar-lo a la seva habitació, es van obrir les portes amb sorpresa inclosa: un empresari de Sant Cugat, fabricant i instal·lador d'SPA es trobava per motius de feina al mateix hotel. L'empresari va reconèixer al conseller a qui va saludar amb fruïció i va intentar saber els motius pels quals Mas-Colell s'estava a Las Vegas. El conseller va recordar l'excusa que mai no falla."Tinc una trobada d'amics de la universitat... ja sap que jo impartia classes als EUA", va asseverar un semiconvençut conseller d'Economia que no podia ni volia explicar els motius autèntics del seu viatge. Com a penyora, va haver d'aguantar una "xapa" de l'empresari sobre la situació econòmica. De fet, diuen que Mas-Colell s'hagués estimat més trobar-se un lloro. 

Ho expliquen a Nació Digital.cat

DE PATENTAR EL PA AMB TOMÀQUET 10.3.12

No se li havia ocorregut a ningú, i ho ha fet un empresari de Caldes de Montbui, que, segons informa 'El 9 nou', busca una empresa perquè exploti industrialment la patent. Pere Barrios ha inscrit el pa amb tomàquet a l'oficina espanyola de patents. Segons explica 'El 9 nou', Pere Barrios, professional del sector del metall i aficionat al cultiu de tomàquets, ha decidit patentar la tradicional combinació culinària després de constatar que fer-ho bé "no és ni senzill, ni pràctic, ni net", destaca el diari. Barrios, que busca una empresa perquè exploti industrialment la patent, no ha revelat la fórmula concreta patentada, però consistiria a sucar correctament el pa i coure'l perquè estigui llest per ser menjat en qualsevol moment.

Aquest senyor es deu haver inspirat en l'SGAE, de manera que qualsevol matí o vespre algú estarà sopant pa amb tomàquet a casa seva i se li presentarà el Sr. Barrios per cobrar els drets de la seva patent. Ara, s'hauria d'aclarir si ha patentat el pa amb tomàquet sucat per les dues bandes, per una, o pintat amb un pinzell llardos com ho fan a molts bars i granges, i aclarir també si el pa ha de ser de pages, cuit amb sola o aire, de benzinera, paquistaní o xinés.

Gent hi ha que ha patentat coses més rares com "Bon natale" a Itàlia, i és que més que visió de negoci, aquí hi ha un clar afany de notorietat, els cinc minuts de glòria que Andy Warhol va dir que tindria en el seu futur qualsevol imbècil. 

A VOLTES AMB LA VAGA GENERAL DEL 29-M 9.3.12

Semblava que amb la desaparició del dictador l'any 1975 i en conseqüència la recuperació de la democràcia, es recuperava també un dret fonamental per a la classe obrera, el dret de vaga. I així va ser. Ara bé, trenta set anys després sembla com si aquest dret, sia per un mal ús dels sindicats o possiblement perquè la nostra societat ha evolucionat cap un cert benestar, hem arribat a un punt en que les vagues no es contemplen ja com un dret dels obrers, si més no com una molèstia als ciutadans que es veuen perjudicats per elles, perquè altera la seva mobilitat sia entre o el cap de setmana.
Potser perquè ja no hi ha classe obrera i els sindicats saben que perquè se'ls hi faci cas en les seves reivindicacions, han de tocar els nassos a aquests antics obrers, ara ciutadans qualificats, que es molesten si els hi tallen un carrer, una carretera o els hi col·lapsen l'aeroport. Sindicats per cert que no deixen de ser una parodia de si mateixos, i es dediquen a empassar-se gripaus atès se'ls hi ha de recordar sovint on han d'anar a parar la mà a final de més.
Tot és doncs només teatre, però que sempre acaba perjudicant als ciutadans que son els qui es molesta amb aquestes vagues d'opereta, siguin els de l’avellana que a sobre ens costen el que ens costen per no res, o la fàbrica de torn, i no parlem de funcionaris que aquests tenen patent de cors puig saben no els poden fotre al carrer.
Semblava també que amb la democràcia tindriem uns Sindicats lliures i potents que defensarien els drets dels treballadors, i ens han resultat un conjunt de buròcrates, dropus com diu l'Ignasi Riera, que s'han acomoda't a la poltrona sense moure ni un dit en tots aquests anys. Quin ens més inútil i onerós per l'erari aixó dels Sindicats, amb un llenguatge del segle XIX i una actitud de mostela.

-
I ara sense saber del tot perquè acabada d'aprovar la reforma laboral què ha  refrendat per el Parlament Espanyol amb els vots de Convergència i Unió, van els Sr. sindicalistes i el que potser havien d'haver fet fa dos o més anys, decideixen que toca ara i avui han decidit convocar una vaga general "pel 29 de març," què al pas que anem encara hi haurà més aturats i més mal rotllo, o fins i tot és possible què tinguem el País intervingut, si de fet ja no ho està.-

No és ara temps per a vagues en aquest país, sinó de treballar els qui puguin, per sortir-se'n com puguin, perquè aquí el Govern no mourà ni un dit en la direcció correcta per a solucionar el problema de fons de l'economia,. Perquè no saben com fer-ho, i es limiten a acatar les ordres diria que no en el sentit correcte que els manen des de Brusel·les o Berlín. Perque prendre les mesures correctes representaria nacionalitzar i per tant controlar la Banca, i un cost electoral massa gran, i Rajoy encara confia en qui día passa any ermpeny. mentre anem camí dels sis milions d'aturats sense que s'albiri la recuperació económica, que dificilment es produirà amb les mesures que s'estàn prenent.

Si s'ha de fer una vaga general, no ha de ser perquè ho diguin els sindicats, que ja sabem qui els paga i quins interessos els mouen, ha de sortir del moll de l'os de la ciutadanía que, prous motius té i més que en tindrà per manifestar la seva emprenyamenta.

AFECCIÓ DUODENAL CAGARRINOIDE 8.3.12

Desmembrant les avinenteses, confirmant la dualitat, esmaperdent la compostura, albirant possibilitats especulatives, conjuminant circumstàncies circumstancials, endebades, debades o a vegades mirant cap l'altre canto  tot fent arcades, empassant-se gripaus els molt babaus, celebrant la perpètua cerimonia de la confusió, sovint voten a Madrid, coses molt rares els de CONVENIÈNCIA i Unió.

"El grup parlamentari de CiU ha votat avui a favor de la reforma laboral que s'ha convalidat al Congrés de Diputats, després de que el govern espanyol s'hagi compromès a respectar les competències autonòmiques en les polítiques actives d'ocupació. La reforma s'ha convalidat amb 197 vots a favor i 142 en contra. Els partits d'esquerra l'han rebutjat. CiU ja va votar a favor del primer pla d'ajust de l'executiu espanyol però va votar en contra en el debat d'investidura del president Mariano Rajoy. Els nacionalistes catalans es van abstenir en la convalidació de la reforma financera."

Deu ser per aixó que davant aquests avinenteses en forma de peculiars votacions a Madrid, sovint es vegin afectats per una afecciò duodenal cagarrinoide. Entre el pacte fiscal, concert econòmic, la independència que gairebé ha proclamat a Rac1 Felip Puig aquest matí, i l'avi Pujol que ha vist la llum 25 anys més tard, més que tenir un full de ruta, el que tenen és una consistent empanada mental transitòria, espero. Ja ho diu el poema:

Votarem que si,

però creiem que no,

i direm que potser,

és millor l'abstenció.

Amb aquestes premisses,

premi a la confusió,

és evident que estem parlant,

de Convèniencia i Unió.

*

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 8.3.12

Avui, 8 de març és el dia internacional de la dona, que abans en deien dia de la dona treballadora, i han tingut la delicadesa de treure lo de treballadora, no perquè no treballin, sinó perquè redundaba molt. Vol dir doncs que “avui” diaris, ràdios i televisió, en parlaran abastament, i tots és posaran el llaç del color que pertoqui, encara que sembla que últimament s'ha perdut una mica lo dels llaços. Fins i tot és possible que en alguna tertúlia radiofònica hi hagi paritat de contertulians, i sortiran Pilar Rahola, o alguna altra dona més de les dites feministes a les que deixaran xerrar per un dia sobre els problemes de les dones.

Compte, només el dia que pertoqui, perquè l'endemà ja serà el dia d’una altra cosa i aquest tema restarà aparcat fins l’any vinent, llevat del dia que tinguem l’enèsima víctima de violència que se’n parlarà si no n’ha passat alguna altra de grossa.

Per aixó avui vull parlar d'una questió recorrent que surt de tant en tant, d’una noticia que te a veure-hi, però que sol ser d’aquelles que passen desapercebudes: Segons dades facilitades per la Agència Tributaria, les dones guanyen un 23% menys que els homes ocupant un càrrec de la mateixa responsabilitat a Espanya, mentre que a Europa en el seu conjunt la diferència és d'un 17%. 

Aquesta es d’aquell tipus de noticia que surt regularment i que com a aquesta escadussera columna, ningú n’hi fa gaire cas. És cert que en una mateixa feina i amb igual responsabilitat i preparació, un home guanya més que una dona, de sempre ha estat així, tot i que és cert també que lentament, potser massa lentament aquestes diferencies es van reduint, no tant com pugui semblar si tenim en compte que la dona treballadora a casa seva fa una altra activitat no remunerada, per més inri, (sus labores) en la que els homes més avançats fem allò que eufemísticament en diem ajudar, que vol dir que son elles qui ens han de dir que, quan i com ho hem de fer, perquè si es refien de la iniciativa pròpia, van apanyades. Sabeu de que us parlo, oi?. Encara no entenc com tenen tanta corda i no es planten exigint s’acabi d’una punyetera vegada amb aquesta discriminació que porten patint des que el món es món. Perquè si han de treballar, tenir fills, criar-los, fer la feina de la casa i aguantar al roncaire, o estan molt enamorades o que s’ho facin mirar, i aixó de l’amor ja sabem que dura menys que la innocència.

I aquí encara en certa manera es poden considerar unes "privilegiades" a la vista de com són tractades en altres contrades. Potser per aixó cada cop hi ha mes dones que defugen del matrimoni o relació estable de parella i van al seu aire, i penso que fan molt bé, cada vegada n’hi hauràn més al pas que anem i nosaltres, bé, els que ens venen al darrere si no es posen les piles, seran els qui es quedaran per vestir sants, o santes en aquest cas.

ELS ETARRES I EL PERDÓ 5.3.12

El programa '30 minuts' d'ahir a la nit parlava, de la mà dels mateixos protagonistes, per què els condemnats necessiten demanar perdó i per què els familiars de víctimes necessiten entendre què va succeir o, fins i tot, perdonar

"Dubtava si anar-hi o no, si estaria faltant a la memòria del meu pare i al de les víctimes del terrorisme i, amb tots aquest temors, al final, li vaig fer més cas al meu cor que al meu cap i vaig dir: 'Hi he d'anar'", relata García Arrizabalaga, que assegura que de la seva experiència, creu que per a alguns etarres "ser detinguts va suposar fins i tot un alliberament".

L'altre protagonista del reportatge 'El perdó' és Iñaki Rekarte, un dels autors de l'atemptat amb cotxe bomba a Santander el 1992, en el qual van morir tres vianants.

No crec en demanar perdó, ho sento, però no m'els crec, hi ha massa odi enquistat al país basc, i molt cinisme. Perduda la fe en els déus i en els homes, ja no em crec res. Ara se'n parla molt de demanar perdó, des de l'Esglesia als polítics o els etarres penedits del programa de 30 minuts d'ahir. Demanar perdó és fàcil, peró insisteixo, no me'ls crec. Aquest poema diria que ho defineix en el millor i més sincer dels casos.

No penso demanar perdó
malgrat hauria de fer-ho.
Només serien unes paraules
sinceres i sentides - segurament -
Però el mal ja està fet
i el seu efecte perdurarà
més temps del necessari.
Les paraules no poden reparar
el que és ja irreparable.

RECORDANT LA MARE DE VELASCO CARBALLO 4.3.12

Diu Pep Guardiola que avui ningú parlarà de Velasco Carballo. Doncs a mi m'abelleix fer-ho precisament avui que estic una mica més tranquil. Ja he explicat en alguna altre ocasiò que dels arbitres es diuen els dos noms car sovint s'esmenta la seva mare, i devien pensar en els inicis de la cosa aquesta de la pilota que dient el cognom de la mare, potser la gent es retrauria una miqueta. Confesso que ahir la vaig recordar o m'hi vaig referir més d'una vegada a la Sra Carballo. Costa de creure que un àrbitre com Velasco Carballo expulsi Piqué en aquella jugada, que ensenyi una groga a Keità per ni tan sols tocat al contrari que es llença abans de l'entrada (i ja tenia una groga)i que s'empassi quatre penaltys. Si! quatre. Malgrat la majoria de mitjans parlen de 3, al final de la primera part, en l'últim corner que llença Xavi hi ha una agafada dins l'àrea de l'Sporting que és un penalty claríssim. Massa errors per l'arbitre que ja es va empassar un penalty clamorós al camp del València, i aixó que diuen - diuen - que és el millor de la Lliga. País!

REBENTADORS DE MANIFESTACIONS 3.3.12

Segons el Conseller d'Interior Felip Puig els rebentadors de manifestacions són entre 300 i 500 i els tenen identificats. L'inefable Joan Saura deia quan era Conseller d'Interior més o menys el mateix. La pregunta és: si els tenen identificats, a que esperen per actuar contra ells. La resposta és, no ho saben, entre altres questions perquè no es pot nomenar Conseller d'interior al primer indocumentat que passa per davant, malgrat no tenir cap aptitud pel càrrec. I aixi com en el cas de Joan Saura  controlar aquests 300/500 teóricament identificats era pura ineficiència, en el cas de Puig - molt més sibil·li - pot ser un 'laissez fer' que ja li va bé per desqualificar i criminalitzar qualsevol manifestació segons li convingui. Saura era un pobre beneit ineficient, però Puig no.

MOSSOS D'ESQUADRA, LLICÈNCIA PER CASCAR 3.3.12

El senyor jutge, després de prendre declaració als responsables policials, dijous passat, va decidir arxivar la denúncia contra els Mossos d'Esquadra en considerar proporcionada l'actuació policial a la Plaça de Catalunya.

La càrrega policial dels Mossos d'Esquadra a la plaça Catalunya, que va causar diversos ferits, "va commoure una gran part de la societat", recorda el moviment 15-M. "La resposta de les autoritats polítiques catalanes davant una de les majors expressions de protesta contra les injustícies socials que han tingut lloc els últims anys, el moviment 15-M, va ser el desmantellament de l'acampada de la plaça Catalunya de manera extremadament violenta", recorda el comunicat.

El 15-M, que qualifica d'"il·legítima" l'actuació policial d'aquell dia, rememora que "moltíssimes persones van ser agredides, moltes es van enfrontar a situacions vexatòries, moltes altres van quedar recloses al mig de la plaça durant hores".

Els indignats asseguren que "l'exercici de la violència no va ser en absolut proporcionat", pel que un total de 56 persones van interposar una querella el 13 d'octubre passat que va portar a imputar diversos comandaments policials i el director general de la policia autonòmica i la regidora de Seguretat de l'ajuntament de Barcelona, als qui el senyor jutge graciosament, ha decidir que 'no ha lugar' i ha arxivat la denuncia. 

Els Mossos d'Esquadra tenen ja legalment 'llicència per cascar' que rima amb apallissar i - cal no oblidar-ho - amb matar, que quan les besties surten assedegades i atiades de la furgoneta pot acabar passant el pitjor.

MOBILE WORLD CONGRESS 2012 - SALAM ALEIKUM 1.3.12

És curiós, una rancia i inùtil vacuïtat com aixó de Barcelona Mobile World Congres sembla que ha estat l'event del segle. Pretenen ser els avançats en els ultims events informàtics i s'han de trobar fisicament com si fossin al mercat de Calaf o al Suq de Marraqueix. Funcionen encara amb el xip del tinglado de l'antiga farsa. Pretenen vendre modernitat i tecnologia punta amb la maleteta del viatjant antic amb el sis-cents amb les maletes a la baca i la faria a la comissura dels llavis. Són com nens amb joguines noves que es vantan com paöns exhibint-se per moquetes que cansen els peus, i ni tan sols se'n van de putes que per aixó es fan els congressos. Cada vegada hi ha més gent que no entén res i comença a ser preocupant tanta estulticia, un d'ells és al Marroc: Salam aleikum