Deia Edmon Jabes que no és la pregunta sinó la resposta la que incendia l'edifici, i així és. Quan es pregunta a la gent si és racista, la gran majoria contesta impúdicament que no ho és, sabent que menteixen, però ho diuen. I - reconeguem-ho - tots som racistes, tot el que ens és desconegut produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por, i és per això que som racistes, es tracta tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l'altre. L'altre, no s'ha d'oblidar, som nosaltres per al desconegut.

I d'això es tracta. Aquí succeeix que un negre o un moro fan gràcia, queda exòtic, però cent són ja un problema, i més un problema greu. No oblidem que fins fa quatre dies quan aquestes persones feien d'escombriaires, jardiners, cuidadors de gent gran, etc, en resum tots els treballs que els rostres pàl·lids rebutjàvem dedicats al totxo o a ser funcionaris, convençuts que vivíem en la societat del benestar i consideràvem que aquests treballs menors i sovint feixucs els havien de fer els nouvinguts, a meitat de preu, clar. Ara, amb la crisi ha passat el que ja estava previst i anunciat, els d'aquí volen treball, el que sigui i els immigrants que tan útils eren abans, ara molesten. No són conscients molts d'aquests ciutadans, que ells també ho són d'immigrants, llevat que sembla ho han oblidat.

Ni bonisme, ni racisme, tot és molt més senzill: comprendre l'altre, a qui cal demanar el mateix esforç de comprensió. Les regles del joc estan establertes, n'hi ha prou amb complir-les i han de ser iguals per a tots, els d'aquí i els nouvinguts.