Malgrat la comunió de Chabrol, Truffaut i Godard, hi ha pel·lícules que envelleixen molt malament, en el cas de Truffaut és ja la segona (vegis Farenheit 451º). Ahir vaig veure una mica per casualitat, una pel·lícula que ja veig envellirà bé, possiblement perquè està molt ben feta "No habrá paz para los malvados". Potser no n'hi ha prou amb 'cahiers du cinemà' i nouvelle vague, cal saber fer cinema que perduri, i, sincerament, tant que em va impresionar à bout de souffle en el seu moment, i ara la trobo molt desfasada, mal feta i pitjor interpretada, només queda la intemporalitat de la bellesa de Jean Seberg. Potser és arribat el moment de que caiguin alguns mites.