Vaig conèixer Joaquim Maria Puyal en la meva participació a Vostè Jutja. Em va semblar una persona d'una freda i alhora càlida professionalitat, d'una enorme professionalitat, no deixava res a l'atzar i tot el programa funcionava amb la precissió d'un un rellotge suïs. El vaig escoltar durant anys en les seves retransmissions del fútbol en català, fins que vaig deixar de fer-ho, em carregaba amb una certa prepotència i menyspreu als seus col·laboladors als qui sovint corretgia sense necessitat...., i em vaig a passar a Rac1 (que tambè...). No vaig veure el programa d'ahir deTV3, però un convergent convençut m'ha recomanat que l'escoltés. Ho he fet, i sincerament, no m'interessa, no va dir res que no sabèssim, i el seu discurs em va sonar a vell, a ranci, a deja vu. Potser vaig errat, no ho sé, escolteu-lo i opineu.
Per cuestions personals m´agradaría el Dr Brugada ...est tot una sabiesa
ResponEliminaMiquel: El Dr. Brugada és que semblava sortiria com a català del'any.
ResponEliminaM'hauria agradat que el Dr.Brugada hagués estat el guardonat però curiosament el premi va caure en una persona més mediàtica.
ResponEliminaEn Puyal sempre m'ha semblat un gran professional i té una oratòria brillant (que ja voldrien alguns polítics!)
Tot i que és cert que el que va dir va ser políticament molt correcte en una gala i premi on tot és molt politicament molt correcte, el que va dir no em va sorprendre gens però tampoc em va desagradar.Una mica antiquat el discurs? Potser sí.Deja-vú? Potser també...Però crec que les paraules del Sr.Puyal no em van semblar hipòcrites.Potser sí que en algunes retransmissions se li ha escapat un to una mica prepotent en algún moment...Però en aquesta ocasió el discurs d'aquesta gala em va semblar absolutament mesurat i honest.
no et diré que no, però podia haver estat més imaginatiu i menys tòpic, tot són opinions.
ResponElimina