imatge de la Puerta del Sol desallotjada - 

En el fons, el moviment 15-M és un no res d'una enorme vacuitat, una performance que un any més tard, com el llop, ha ensenyat la poteta i gregariament se'n torna cap a casa fins l'any vinent. Ens deixa una bonica i utòpica posada en escena, i quatre eslogans mes o menys graciosets i/o encertats. Tot s'ha desenvoluppat segons el guió establert i després de muntar el numeret, cadascú cap a casa seva, que no ha estat res i ja els hi ho explicarem als nostres nets quan siguem grans. Però no és aquest el seu fracàs, sinò el nostre, perquè el fracàs és de tots els que hauriem d'haver-hi estat i no hi erem. Mentre siguin 10, 15 o 25.000 no és cap problema per l'ESTAT que malgrat titllar-los a ells d'anti sistema, és ell, l'Estat, l'autèntic anti sistema. Si tinguessim el que s'ha de tenir, si hi anessim tots, aleshores l'Estat antisistema tindría un problema, un greu problema, i nosaltres, el poble... la solució, peró aixó obliga a sortir del cómode cau, i fa molta mandra, a casa s'hi està molt bé, ballestrejant a tort i a dret i criticant còmodament el sistema des del sofà. I l'Estat, d'aixó n'és molt conscient, i s'en vanta i aprofita.