Als qui som culés de vell, se'ns fa estrany, 14 títols en quatre anys. I se'ns fa estrany car abans solía ser un cada catorze anant la cosa bé. Va venir el fantasma holandés y va equilibrar una mica la consecució de títols amb un equip bastant limitat al que no entés mai per que li deien Dream Team, amb lo molt que hi vàrem patir i poc disfrutar, que potser la gent no, però jo tinc memòria, quatre lligues, tres a l'ùltima jornada i una champions a la prórroga amb un equip de segona fila, i encara se'l considera com si d'un guru es tractés al barrut holandés.
I va venir Rickjaard amb la seva suau flema, i Ronaldinho ens va regalar dos anys de fútbol meravellos. Faltava per arribar en Pep. Jo hi vaig creure de seguida, escrit ho he deixat en més d'una ocasió en aquest bloc, de la mateixa manera que vaig dir que Cesc no era un home pel Barça i el temps m'ha donat la raó. Aquests quatre anys hem fruït molt, hem xalat i hem aprés moltes coses amb la manera de fer de'n Pep, cert és també que hi ha uns jugadors amb un que sobresurt com Messi, que l'han ajudat molt, però els resultats, l'admiracio que aquest equip ha despertat a tot el món, quedaràn ja per la història, mentre altres viuen instal·lats en la 'histèria' fins al 2016, diuen.

Res, que diuen que s'acaba l'era Guardiola els qui no entenen ni flowers de fúbtol, i encara parlen de l'estil de l'holandés. L'equip continuarà jugant bé  i guanyant, ha entrat ja en una dinámica sense camí de retorn encara que no hi hagi en Pep. Anit al Manzanares no es va acabar cap`cicle, simplement es va acabar una temporada en la que el millor Barça de la història va guanyar la copa del Rei.

El fútbol és el més important de totes les coses que no tenen importància deia Valdano. Josep Guardiola, l'ha dignificat i li ha donat importància. Gràcies Pep.